La paritat per llei s’examina amb les municipals, a les que s’acull a prop de 16.000 candidates.
La recent Llei d’Igualtat que persegueix l’equilibri entre l’home i la dona en tots els àmbits de la societat s’examina el pròxim 27 de maig. En vigor des de fa mes i mig, la norma obliga a presentar llistes electorals paritàries (cap sexe pot sobrepassar el 60% ni estar per sota del 40%) en els municipis de més de 5.000 habitants. L’expectació és màxima: els ajuntaments van a canviar la seva fisonomia i estaran molt prop de ser els primers igualitaris de la història. De moment, el nombre de candidates andaluses respecte als anteriors comicis s’ha incrementat en gairebé 3.000 (de 12.928 a 15.830), segons les dades dels partits.
br>
En un càlcul precipitat sobre el nombre de regidors a triar (8.362) a Andalusia, 3.344 dones (40%) haurien d’estar assegudes en les regidories després dels comicis, 624 més de les quals hi ha en l’actualitat (2.720).
Però, els resultats no han de ser necessàriament així. Per a evitar que les dones fossin relegades a la cua de les candidatures, sense esperances d’elecció, la llei dicta que la paritat s’apliqui en trams de cinc candidats, és a dir, de cada cinc, almenys dues persones haurien de ser dones i la resta homes, o al revés. Però pot succeir que les possibilitats d’obtenir edils d’una determinada llista sigui de dues o de tres, i que aquests llocs estiguin ocupat per homes, i els nombres quatre i cinc per dones. En tal cas, la representació seria exclusivament masculina.
«Sempre hi ha formes de vorejar la llei, el lògic és que les llistes fossin cremallera, d’un i un, com una forma de visualitzar que existeix un compromís», sosté la directora de l’Institut Andalús de la Dona, Soledad Ruiz. No obstant això, opina que l’efecte de les primeres eleccions municipals paritàries serà per força «espectacular». «Fins a ara els parlaments duien la davantera i l’assignatura pendent era la política local. El 27 de maig el perfil dels municipis serà completament nou», agrega.
«Espectacular»
Mentre que en el Parlament autonòmic la presència femenina arriba a ja una mica més de la paritat exacta (40,36%) i des de fa una dècada supera el 30%, la política local va sensiblement ressagada. I això que Andalusia ocupa el tercer lloc de la classificació del conjunt de l’Estat, amb un 32% de regidores, només per darrere de Madrid i Múrcia. Els passos que s’han anat donant en cada convocatòria electoral són significatius -en 1995 havia 1.536 dones (19,31%) i en 1999, 2.124 (25,8%)-, però el qual ara es prepara més que pas és una zancada.
Segons la secretària d’Igualtat del PSOE andalús, Elia Maldonado, la variació respecte al 40% de dones que s’espera en els ajuntaments serà mínima. «Pot baixar un punt, però no gaire més, i encara que estiguéssim en el 38% o 39%, la virtut d’aquest percentatge està a garantir la presència de dones en els governs locals amb tot el que significa». El PSOE és el partit amb major nombre de dones en les seves candidatures, 5.036, que suposen un 44% del total (en el càlcul han inclòs als suplents). Els socialistes no només duen a gal·la el fet de ser els quals més noms femenins han inclòs, sinó la seva condició de precursors.
En 1988 van imposar amb gran revolada la representació d’un 25% de dones en tots els òrgans del partit, i d’aquí van ser avançant. «Hem estat l’arrossegament de la resta de les formacions», diu Maldonado. En l’extrem contrari de l’entusiasme socialista es col·loquen els populars, feroçment en contra de l’obligació de la paritat. «Creiem que s’ha de mirar la capacitat i no el sexe», assenyala el sotssecretari d’Organització, Juan José Matarí, qui, no obstant això, postil·la que el seu partit no només ha complert amb la llei, com no podia ser d’altra manera, també li ha donat un «empenta a la presència de dones per altre tipus de conviccions». Segons assegura, sota les sigles del PP concorren 3.800 candidates, un 42% del total d’aspirants que han presentat. El coordinador d’IU, Diego Valderas, diu que la federació duu unes 2.500 i els andalucistas, unes 2.000. La resta fins a completar un nombre pròxim a les 16.000 dones figuren en altres partits. On la Llei d’Igualtat no actua, i es nota, és en el percentatge de caps de llista. Cap de les formacions majoritàries arriba ni al 23%.
Segons les dades actualitzades de la FAMP, en l’actualitat hi ha 97 alcaldesses, de les quals només dues ho són de capitals de província: la popular Teófila Martínez a Cadis i l’esquerrana Rosa Aguilar a Còrdova. En la classificació d’Espanya, Andalusia ocupa el cinquè lloc, amb un 13,12%, per darrere de Madrid, Castella-la Manxa, Navarra i País Basc. Entre 1999 i 2003 havia a Andalusia havia només 60 municipis regits per dones, tot just el 7,8%, però el doble que en 1995 i el cuádruple que en 1991. El partit amb més candidates a alcaldessa és el PP, amb 171, el que en percentatge sobre les llistes que han presentat significa un 22,2%; li segueix el PSOE, amb 169 (22%); IU, amb 92 (18,2%) i el PA, amb 50 (13,2%).
«En un mig termini, l’esforç és molt important», sosté Diego Valderas, qui aprofita per a recordar les especials dificultats dels partits petits. Sobre els caps de llista, la socialista Elía Maldonado admet que el tros a recórrer és encara molt llarg, si bé destaca que el PSOE duu sis dones en ciutats de més 50.000 habitants. També crida l’atenció sobre els municipis on el PP i el PSOE presenten dones en relació amb les expectatives de sortir electes. De les alcaldesses actuals, 58 són socialistes, mentre que únicament 18 so del Pàg. El mateix ocorre amb les edils que ara s’asseuen en els ajuntaments: 1.478 del PSOE per 631 del Pàg. «És un parany col·locar a les dones allí on se sap que no van a aconseguir acta», sentència Maldonado.
La directora de l’Institut Andalús de la Dona tercia per a explicar aquesta inflexió en els objectius de la paritat, que minva la possibilitat de la dona d’arribar a el vèrtex del poder local. «Sabem dels problemes dels partits per a canviar als cap de candidatures quan són alcaldes i estan funcionant. Fins que no es detecta una reculada no es produïx una revisió», assenyala. La presidenta del Parlament Andalús, Mar Moreno, busca el positiu des d’altra òptica. «És qüestió de temps, el més rellevant és que hagi moltes regidors perquè sense un viver d’edils dones, és a dir, sense banqueta, no poden sortir alcaldesses».
Per a Moreno el rellevant és que els ajuntaments andalusos es van a quedar molt prop de la paritat, que és positiva perquè acosta el poder polític a la composició real de la societat. Soledad Ruiz abunda en això: «El quantitatiu canviarà també el qualitatiu». Respecte a l’oposició del PP a la paritat per llei, i les escasses protestes que s’escolten ara, és tallant: «Matisen molt perquè poden ofendre a més de la meitat de l’electorat, encara que no l’hi creuen. Per això és tan bo que existeixi una llei, torçaran el gest, però tot el món se sotmet. En política no hi ha marxa enrere, el difícil serà dur la igualtat a les empreses».
