El Congrés dels Diputats va homenatjar el passat 12 de juny a les vint-i-set dones que en 1977 van formar part de les Corts Constituents en un acte en el qual la vicepresidenta del Govern, María Teresa Fernández de la Vega, va recordar a aquestes parlamentàries com ‘les mares de la nostra Constitució’.
Amb motiu de la celebració del trentè aniversari de les primeres eleccions democràtiques després de la mort de Franco, les Corts Generals i el Ministeri de la Presidència han editat el llibre ‘Les dones parlamentàries en la legislatura constituent’, que va ser presentat aquest matí en el Congrés dels Diputats.
El president de la Cambra baixa, Manuel Marín, va anar l’encarregat d’obrir aquest acte commemoratiu al que va assistir una nodrida representació de parlamentàries de totes les legislatures democràtiques i en el qual va intervenir també María Teresa Revilla, diputada constituent per la UCD.
‘D’aquell moment històric han quedat els cridats ‘pares de la Constitució’. Doncs bé, si hi ha pares també hi ha mares i, per descomptat, elles són les mares de la nostra Constitució i ja era hora que apareguessin en la foto i en la crònica’, va afirmar De la Vega durant la seva intervenció.
De la Vega va elogiar la labor d’aquestes vint-i-una diputades i sis senadores que, va dir, van participar en aquell ‘primer i importantísimo període legislatiu de la nostra democràcia de manera activa, compromesa i solucioni’.
La vicepresidenta va assegurar que les lliçons que la transició democràtica ha deixat per a qui fan política avui dia, no han de ser ‘la nostàlgia i la contrición’, i va evocar l’actitud dels polítics de l’època que ‘van supeditar’ els ‘interessos partidaris’ a ‘valors més alts’.
‘Només units podíem arribar a la tan anhelada democràcia. Així ho vam fer i arribem a la nostra meta’, va continuar De la Vega, qui va confiar que sigui possible formar una ‘nova punta de llança per a enfrontar, tots junts, els nous reptes’ d’Espanya en el segle XXI.
Entre ells va enumerar la ‘derrota definitiva d’ETA’, el medi ambient, la immigració i el ‘gran desafiament de la igualtat’, perquè, al seu judici, tots ‘requereixen unitat’ per a afrontar-los i resoldre’ls.
De les vint-i-set ‘constituents’, De la Vega va destacar la seva ‘doble compromís’ amb la seva condició de demòcrates i de dones, i va subratllar que ‘van contribuir amb la seva presència, amb la seva veu i amb la seva embranzida a situar en la primera línia de reforma una realitat fins a llavors llunyana al debat polític, la realitat de les dones’.
El llibre, segons va detallar la vicepresidenta, complix un dels compromisos de les ’54 mesures a favor de la igualtat’, engegades per l’Executiu al març de 2005, que era ‘precisament’ l’edició d’un text que difongués la labor de les parlamentàries de la legislatura constituent.
La responsable de dirigir aquest projecte editorial encarregat a la Xarxa de Dones Constitucionalistas, Julia Sevilla, va qualificar a les vint-i-set parlamentàries com unes dones ‘singulars’ i ‘estupendes’ que van reflectir, amb el seu compromís polític, un projecte personal i de vida.
El president del Senat, Javier Rojo, va considerar que aquest és un homenatge ‘just sens dubte’ i va agrair el ‘tenacitat’ i el ‘exemple’ d’aquestes dones que van contribuir a retornar la ‘dignitat’ i ‘tot allò que ens havia arravassat la dictadura franquista’.
En la seva intervenció final Manuel Marín va subratllar com en els últims trenta anys ha evolucionat ‘molt’ i ‘a millor’ el paper de les dones en la societat espanyola, si bé va recordar que ‘encara queda molt camí per recórrer’.
