Els resultats electorals de les últimes municipals van millorar la paritat entre homes i dones als càrrecs electes dels ajuntaments, però les dades presentades pel Ministeri d’Interior demostren que encara no és temps de llançar coets. Davant el 40% de mitjana de dones regidores a tot l’Estat espanyol, Catalunya es queda la segona per la cua -davant Aragó- en percentatge de dones electes. Per rematar-ho, és també una província catalana, Girona, la que ocupa la darrera posició, amb només un 31,8% de regidores.
En les darreres eleccions municipals 8.431 dones van ser elegides a tota Espanya com a càrrecs electes, un 7% més que l’any 2003, quan només 6.475 ocupaven una cadira com a regidora. Els representants dels governs municipals suposen, per tant, un 39,4% de dones davant un 60,5% d’homes, un percentatge que ha acostat la paritat als governs locals, però amb resultats desiguals entre províncies.
L’impacte de la llei d’igualtat en els últims comicis va ser similar a Catalunya que al conjunt d’Espanya, amb un increment del 7,5 i 7,1%, respectivament. Lamentablement, però, no hem avançat posicions. A més de ser la segona per la cua amb un 36,2% de regidores (28,7% al 2003), totes les províncies catalanes se situen per sota de la mitjana. Així, les comarques barcelonines tenen un 37,6% de regidores, Lleida un 36,9%, Tarragona un 35,1% (augmentant en gairebé 11 punts el percentatge respecte 2003) i Girona un 31,8%, tancant el rànquing espanyol.
Per partits polítics, el PSOE és el més paritari amb un 43,5% de dones als càrrecs municipals, seguit d’ICV (37,1%), CiU (36,6%) i ERC (30,5%).
La llei d’igualtat exigeix una composició equilibrada de les llistes electorals, de manera que un u altre sexe no poden tenir una presència inferior al 40%, una norma que té com a excepció els municipis de menys de 5.000 habitants.
