Una nova bretxa s’ha obert, fins ara indestructible, amb la designació de Carme Chacón com a ministra de Defensa. Serà la primera dona al capdavant d’una de les considerades carteres dures del Govern. El seu estat de gestació ja avançat no només simbolitza la feminitat en essència, sinó també la desintegració de l’estigma que amb l’ascensió de la dona neix un tercer gènere: el poder, amb la renúncia al seu propi. La imatge de dama de ferro de Margaret Thatcher o Condoleezza Rice es difumina a favor de ser simplement dona, amb totes les lletres, professionalitat i condició. Chacón s’uneix a la llista de fèmines que al món han liderat aquesta cartera, com Guadalupe Larriva i Lorena Escudero, a l’Equador; l’actual presidenta de Xile, Michelle Bachelet; Ruth Esperanza Tapia Roa, a Nicaragua; Leni Bjorklund, a Suècia, o Michèlle Alliot-Marie, a França.
La socialista catalana inaugura una nova etapa de Govern que marcarà una nova transformació a les Forces Armades, bastió actual del patriarcalisme més ranci i conservador de la nostra societat. El precedent de polèmica i renovació a la cartera de Defensa també va ser un socialista català, Narcís Serra, que el 1982 va ser designat per a aquest càrrec sense haver fet mai la mili. Serra va presidir la primera modernització de l’Exèrcit, que va portar des de les últimes restes del colpisme fins a la plena integració de l’Estat democràtic. Actualment, el torn és per a una dona ecopacifista, que haurà de reorganitzar un Exèrcit on les dones només són el 12% de les tropes i poc més del 5% dels càrrecs de comandament. Però no només lidiarà amb la remodelació de les Forces Armades, sinó amb tres focs delicats on Espanya té el gruix de les seves tropes desplegades: el Líban, Kosovo i l’Afganistan.
Chacón al capdavant de Defensa és només una mostra que la paritat de Zapatero no és paper mullat, sinó una aposta ferma que es consolida amb el primer Govern amb més dones que homes i amb la creació d’un nou ministeri, el d’Igualtat, encapçalat per Bibiana Aído, la ministra més jove de tota la democràcia.
Sandra Barneda, periodista
Article aparegut a El Periódico, el 14 d’abril de 2008
