Sembla mentida la doble moral imperant avui dia a la societat pel que fa a la prostitució. Tothom sap que existeix tota una infraestructura semiclandestina que s’hi dedica i l’explota; ningú ignora el volum de negoci que mou el, diguem-li, sector. Gairebé tothom coneix els locals, les zones, els punts quilomètrics on es concentra. Les autoritats, així com la gran majoria de persones benpensants, en fan els ulls grossos o públicament n’abominen. A l’hora de la veritat, però, en són els principals clients.
El perfil de la prostituta ha anat canviant amb els anys i les modes: actualment, la major part de les dones que s’hi dediquen són de procedència estrangera. D’aquestes, se’n pot parlar de dues menes: les que vénen voluntàriament al paradís sexual de les comarques gironines disposades a recollir de la manera més fàcil i ràpida prou diners per poder tornar al seu país i muntar algun negoci que els permeti viure dignament la resta de la seva vida; i les que arriben o són portades mitjançant enganys o xantatges, i que, en el millor dels casos, han de suportar veritables inferns terrenals abans de poder deslliurar-se’n.
Tot i que cada cas és únic, molts mantenen una sèrie de constants. Dins de l’ordre encobert, tot segueix una dinàmica contra la que ningú no reacciona, tret que algun element fortuït faci trontollar l’estructura. I les casualitats, per més que en la ficció sovint semblin forçades, formen part de la realitat.
Qui sap si l’atzar -o la imprudència al volant, potser fruit del sentiment de culpa- va evitar que d’aquí a uns dies es trobés el cos exànime d’una altra prostituta, que, pel sol fet de ser-ho, alguns haurien minimitzat. La situació, per a qui no hagi seguit la premsa aquests dies, és la següent: dos turismes col·lisionen en una carretera de l’Empordà; de cadascun dels cotxes en surt una parella; arriben els serveis mèdics; justament aleshores baixa d’un dels vehicles una tercera persona, una noia mig despullada i lligada de peus.
L’EXPLICACIÓ ÉS UN PÈL ROCAMBOLESCA: fa un cert temps, una noia romanesa n’havia fet venir una altra i l’havia obligat a treballar amb ella en un bordell de Blanes, i -pràctica habitual- fins que no va liquidar el suposat deute, no la va alliberar. Aquesta mateixa noia va ser la que, per esperit de venjança, i d’acord amb el seu xicot, també romanès, hauria volgut escarmentar la primera, que actualment exerceix a la carretera. Amb aquest objectiu, el noi s’hauria fer passar per client de la víctima, l’hauria pujat al cotxe i l’hauria estabornit. Quan se l’enduien -qui sap a on, qui sap per fer-li què- va ser quan van tenir l’accident. S’acusa la parella de detenció il·legal.
Aquesta és tan sols una punta més de l’immens iceberg de la xarxa prostibulària, i que de tant en tant, com dèiem, aflora per un motiu o altre. Quan això succeeix, tendim a ignorar, per inèrcia anestesiant, que tots plegats estem tolerant -i fomentant passivament- un tipus modern d’esclavatge al qual ningú no és aliè.