Més de 110.000 menors passen a ser cada any, fills de divorciats. Nens que s’hauran d’habituar a l’absència d’un progenitor -quasi sempre el pare- o a viure a cavall entre dues cases. Els experts creuen que el millor per ells és la custòdia compartida, però els jutges acaben decidint que el nen visqui amb un dels progenitors. En el 97% dels casos, els nens acaben sota la custòdia de la mare.
El Codi Civil considera «excepcional» la custòdia compartida i per a atorgar-la és necessari l’informe favorable del fiscal, que en paísos com França o Suècia és habitual. De les 15.721 ruptures registrades als jutjats d’Espanya a 2006, en 15.296 casos és el pare qui paga la pensió alimentícia i només en 425 ocasions ho fa la mare.
La sentència del divorci a Espanya atribueix a la dona la custòdia dels fills, el domicili conjugal i una pensió d’aliments. Ara un projecte de llei català que en poques setmanes entrarà al Parlament ho analitzarà. És un text pioner en el qual s’estableix que la custòdia compartida serà la norma habitual que aplicaran els jutges i obliga els pares a presentar al jutjat un pla de parentalitat sobre com pensen exercir aquesta responsabilitat després de la ruptura. El projecte, a més, separa les qüestions patrimonials, com ara la casa i la pensió, de les afectives, relacionades amb els fills.
