A la primera part de l’estudi, es detallen les dades de les dones al sector digital a Europa i a Barcelona, la bretxa de gènere que afecta les dones a l’ocupació i la importància de la cultura d’igualtat inclusiva i diversa.
En aquesta segona part veurem les diferències entre homes i dones en demanar finançament per a una startup, quin paper té la formació, el talent i la progressió professional i com afecta el fracàs i les sortides voluntàries de les dones a Startups
- Accés a finançament per a startups.
Les anàlisis de l’OCDE confirmen la bretxa de gènere a l’accés al capital de risc en diverses mesures de finançament, ja que la probabilitat de finançament d’una Startup integrada per homes és un 10% més gran que les formades per dones. La bretxa de gènere a les startups innovadores d’alt potencial és molt més gran que la bretxa de gènere en emprenedoria o creació d’empreses en general. Els inversors poden ser reticents a invertir en emprenedores per raons inconscients i biaixos implícits.
D’altra banda, les tendències generals són que les fundadores recapten menys finançament a les rondes de “capital llavor” que els seus homòlegs masculins. En proporció, les startups fundades només per dones tendeixen a aconseguir menys diners que les startups fundades per equips mixtes.
Tot i això, el nombre total de noves empreses finançades amb una dona fundadora és un indicador de canvi, juntament amb l’avenç de les dones a l’empresa.
- Formació, talent i progressió professional.
L’educació és un factor clau per optar a millors llocs i condicions laborals. Segons aquest estudi, a Espanya el 2020, la proporció de dones amb educació superior o universitària era 2,5 punts per sobre de la dels homes. Però, malgrat que les dones estan més formades, la diferència es troba en el camp d’estudi que escullen i això afecta directament les condicions laborals i salarials. Això vol dir que per cada dona amb una titulació del grup STEM (Sciences, Technology, Engineering and Maths), hi ha 2,85 homes.
No obstant, no només l’educació és un factor determinant en les condicions laborals. També hi ha barreres per ascendir a posicions superiors. Basant-nos en l’estudi “Women in Business: feia un avenç real” realitzat el 2019 per Grant Thornton, les principals barreres que les 400 dones entrevistades a l’estudi declaren que tenen per ascendir a posicions directives (resposta múltiple), són:
- Maternitat (49%)
- Manca de conciliació (47%)
- Cultura dominada per homes al sector (47%)
- Cultura dominada per homes a l’empresa (45%)
- Directius són propietaris (39%)
- El fracàs i la sortida voluntària.
Actualment trobem el fracàs i la sortida voluntària. Dos conceptes comuns al món de les startups, i alguns estudis han trobat que les taxes de fracàs són especialment altes per a les dones empresàries. Una dona emprenedora té més probabilitats que els seus homòlegs homes de sortir voluntàriament, i per raons personals, que no pas com a resultat d’un fracàs empresarial.
L’informe conclou que algunes de les causes principals són; Educació (Diferències de gènere en l’elecció de certs estudis i professions i manca de dones en carreres STEM), Àmbit laboral (Falta de dones en llocs directius), Manca de visibilitat de dones referents a l’àmbit tecnològic, Bretxa de gènere en ocupabilitat en el sector tecnològic, Networking (Difícil accés de les dones a les xarxes de contactes d’homes), Àmbit econòmic (Difícil accés de les dones als circuits i xarxes de finançament habituals per a startups), Bretxa salarial i Àmbit personal (Interrupció laboral per embaràs i lactància, difícil conciliació de la vida personal i familiar, manca de coresponsabilitat en els rols familiars i domèstics i pes dels estereotips de gènere).
Per acabar, encara que s’han fet alguns avenços, encara ens queda molt per recórrer cap a una igualtat real entre homes i dones. Tant a l’àrea de l’emprenedoria, com a la creació de startups digitals.
Amb els resultats de l’enquesta realitzada per a aquest estudi es va poder confirmar que es reprodueixen els estereotips de gènere també en l’àmbit de les startups, i que es manifesta tant en l’elecció del sector on emprenen les dones, com en la seva edat més gran a causa de la maternitat, més nivell de formació empresarial, menor salari, objectius més col·laboratius i més prudència i inseguretat a l’hora d’emprendre.
Com a recomanació abans d’emprendre en solitari és fer-ho en equip. És important escollir bé el/la cofundador/s perquè l’experiència sigui realment la de co-liderar i co-emprendre.
Per canviar aquesta situació i promoure la igualtat entre homes i dones al món empresarial, els governs tenen un paper clau a exercir, no només a través de la inversió directa en programes d’escala que donen suport a les dones, sinó també a través del disseny polítiques i iniciatives governamentals destinades a ajudar l’economia de la innovació en general.
Les idees i perspectives de les dones emprenedores ofereixen una gran oportunitat de desenvolupament de nous productes, serveis i solucions creatives a reptes globals. De la mateixa manera, cal incloure una perspectiva de gènere en les mesures de suport a les PIMEs, inclosa la integració de polítiques d’adquisició amb perspectiva de gènere per augmentar el nombre de proveïdors femenines a les cadenes de valor. A nivell de societat, cal un canvi de mentalitat a tots els nivells. Hem d’ajudar les nenes i les dones a desafiar les seves idees preconcebudes i les seves inseguretats, assenyalant les oportunitats rellevants i els models a seguir que ens envolten.
Per acabar, és important tenir present que tota crisi porta noves oportunitats. Entre tots (homes i dones) tenim el repte de desaprendre els estereotips de gènere que encara avui són molt presents a la nostra societat i assegurar-nos d’incorporar la visió de les dones en aquesta nova etapa que encara està per escriure.
