Els agressors sexuals s’han modernitzat. Només a Catalunya, l’ Associació d’Assistència a Dones Agredides Sexualment (AADAS) té constància el 2008 de la violació a set dones a qui prèviament s’havia subministrat una substància química per anul.lar la seva voluntat.
El fenomen és tan recent -el primer cas va ser detectat per aquesta associació fa només dos anys- que els toxicòlegs espanyols que han començat a estudiar-lo han hagut de consensuar un terme per definir-lo. Al final, han optat per submissió química, important l’accepció encunyada a França soumission chimie, en lloc de l’expressió anglòfona drug-facilited sexual assault.
En qualsevol cas, per al que per desgràcia no ha fet falta discussió prèvia és per constatar l’augment a Espanya de casos de violacions portades a terme després d’administrar a la víctima -sense el seu consentiment- una substància que li produeix una incapacitat o inconsciència que facilita l’agressió.
Segons els experts en toxicologia i les associacions d’atenció a dones agredides, s’estan utilitzant a Europa fins a 13 substàncies químiques diferents (a més d’alcohol i drogues com cocaïna, heroïna o cànnabis) per disminuir la capacitat de resistència de la víctima i poder cometre impunement agressions sexuals.
Un estudi portat a terme per un equip de toxicòlegs de l’Institut de Medicina Legal de la Universitat de Santiago de Compostel.la basant-se en els casos detectats en diversos països europeus ha constatat que les substàncies més usades per cometre violacions són psicofàrmacs com benzodiazepines -de les quals s’utilitzen fins a set varietats-, barbitúrics i antidepressius. Aquestes substàncies, a més a més d’anul.lar la capacitat de decisió i reacció de la víctima, generen amnèsia, de manera que la dona agredida no recorda res.
També són molt utilitzats per a aquests fins dos potents anestèsics com són el GHB i el Rohypnol. Administrats en petites dosis tenen un ràpid efecte en la víctima, i generen desinhibició, passivitat, relaxació muscular i, igual que les benzodiazepines, amnèsia. Fins i tot s’acostuma a utilitzar la ketamina, un anestèsic d’ús veterinari. Encara que els investigadors avisen que el mètode més utilitzat segueix sent emborratxar la víctima, les associacions d’atenció a dones violades alerten de la irrupció a Espanya del fenomen de la submissió química. «Nosaltres hem començat a rebre dones amb aquests símptomes fa dos anys«, explica Glòria Escudero, coordinadora d’AADAS, que alerta especialment de l’ús a Espanya de dues substàncies, el Rohypnol i la ketamina.
Per ara, la falta d’informació de les forces de seguretat és el principal obstacle per lluitar contra la submissió química. «Tenim diversos casos a Catalunya en què a les víctimes, quan han anat a comissaria a denunciar, els agents no els han fet cas i els han arribat a recriminar que els fessin perdre el temps«, lamenta Escudero.
«Estem acostumats -explica- a un tipus de violacions en què la víctima és conscient que l’han violat. En aquests casos, en canvi, la víctima està confosa i, encara que presenta símptomes d’haver estat violada, no sap què ha passat. Per això arriben a denunciar dient ‘crec que m’han violat’ i ‘no em recordo de res’. I això fa que els agents no se les prenguin seriosament i que de qui primer sospitin sigui d’elles, i els recriminin haver-se emborratxat«.
Violeta Gago, la psicòloga que ajuda en la recuperació les víctimes d’agressions sexuals que reben assistència a AADAS, explica que, l’endemà, la víctima sol despertar-se «amb un gran afebliment emocional«. A més a més de no recordar què hi fan allà, se senten perdudes i no són capaces de prendre decisions, que és un dels efectes d’aquestes substàncies. Els flaixos amb records del que ha passat no arriben fins al cap de tres o quatre dies després de l’agressió. Per això aquest tipus de violacions solen trigar diversos dies a ser denunciades, perquè a la dona li costa assumir que es va tractar d’una agressió sexual.
Pels casos que ha tractat, aquesta psicòloga ja pot traçar denominadors comuns. El primer, l’escenari i el moment de l’agressió. No sol produir-se en una primera cita o trobada. Moltes vegades és una persona que es coneix en un bar o una discoteca, que es mostra amable i amb qui s’estableix una relació. Es queda dues o tres vegades sense cap problema. És després, a la quarta o cinquena cita, quan ja hi ha confiança, quan l’agressor utilitza la submissió química per sotmetre la seva víctima. Pel que fa a l’agressor, sol ser una persona coneguda. Hi ha casos en què es tracta d’un company de feina i fins i tot de la mateixa parella de la víctima. «Utilitzant aquestes substàncies pretenen recrear les seves fantasies sexuals o viure emocions fortes. Són homes covards que abans d’arriscar-se a preguntar a una dona si desitja tenir una relació amb ells o una determinada pràctica sexual i arriscar-se a rebre un no, el que fan és drogar-la«, sentencia. I avisa: «Ens han ensenyat a desconfiar de l’home del sac i no d’aquests poca cosa amb aparença d’homes guapos i amables«.
