El passat 25 de novembre es va cel·lebrar el Dia Internacional contra la violència de gènere. Les diverses veus socials van recordar tot el que s’ha avançat en matèria legal i penal per eradicar aquesta xacra. Però, tot i que la sensibilització social cada cop és més latent, encara queda molta feina de conscienciació per fer. Una de les causes bàsiques per les quals el maltractament a les dones compta encara amb la aquiescència de gran part de la població és el desconeixement del seu origen. I això passa per una correcta denominació del fenomen.
Perquè violència de gènere i no de sexe? El sexe es refereix a les diferències purament biològiques que hi ha entre un home i una dona, mentre que el gènere engloba tots els trets que social i culturalment se li han atorgat a homes i dones, i que han desenvolupat determinats rols. L’home, que és fort, té la funció de fer de sustent econòmic de la família, i per això ha de treballar. La dona, que és feble, ha de vetllar pel benestar de la família i tenir-ne cura, per això cal que romangui a casa. Aquest és un estereotip purament de gènere, i tot i semblar aparentment innocent per tradicional, manifesta la dominació de l’home cap a la dona, en el que consisteix una desigualtat descarada en detriment del sexe femení. Vet aquí l’origen de la discriminació cap a les dones: L’imperi d’una cultura patriarcal fortament arrelada, que decideix les nostres conductes en funció del sexe.
És lícit, doncs, pensar que el maltractament a les dones té com a causa la cultura, desigual i discriminatòria històricament, i no el sexe, perquè no n’hi ha un motiu purament biològic al darrere. Caldria doncs, que comencessim la casa pels ciments: denominar-la amb correcció és el primer pas per reconèixer la violència de gènere.
Article publicat a El Demà.cat , Desembre de 2008.
