El Col·legi d’Advocats de Barcelona s’haurà de pronunciar aquesta setmana sobre una proposta de modificació d’estatuts aparentment fútil però de gran transcendència en el debat social: el canvi de nom de la institució que passaria a denominar-se Il·lustre Col·legi d’Advocats i Advocades de Barcelona. La comissió de la dona ha presentat aquesta esmena al projecte de reforma d’estatuts que entre demà i divendres debatrà i votarà la junta general extraordinària convocada per a això.
L’objectiu de la comissió, presidida per Pilar Rebaque, és traslladar al terreny formal de la llengua el que és una realitat creixent en el món real del dret. No només el Col·legi està dirigit per primer cop per una dona, Sílvia Giménez-Salinas, sinó que el percentatge de lletrades supera ja el 40% sobre el total de 19.000 col·legiats, i és descaradament majoritari, entre un 60% i un 70%, entre els col·lectius dels advocats més joves d’entre 20 i 30 anys.
A l’altre extrem de la balança hi ha el segment d’advocats que superen els 60 anys, entre els quals no hi ha cap dona (en dades del 2005). Això s’explica pel fet que des de la creació del Col·legi van haver de passar quasi cent anys, fins al 1921, perquè els estatuts obrissin la porta a la col·legiació de dones. La primera advocada a inscriure-s’hi va ser Maria Soteras, el 1927. La importància de la presència femenina en el món judicial també queda reflectida en el fet que les principals institucions judicials del país departament, TSJC, Fiscalia Superior, Col·legi de Procuradors- estan dirigides per dones.
L’esmena presentada per la Comissió de la Dona té una doble proposta, i la primera part ja ha estat acceptada per la junta de govern -que fa una primera votació de les esmenes als Estatuts abans de convocar l’assemblea general-, mentre que la segona ha estat rebutjada, precisament la que fa referència al nom de la institució. En denegar el canvi la junta ha argumentat que “per raons històriques es considera millor mantenir la seva denominació actual“. Entre aquestes raons hi ha el fet que la denominació “data del segle XIX” i que fa referència “a una professió amb segles d’història“.
La part de l’esmena que sí que ha acceptat la junta fa referència a deixar constància dels dos gèneres en el redactat dels nous estatuts. En concret, la proposta demana “plasmar el gènere masculí i femení en els mots que ara apareixen indiferenciats“. En el text que acompanya la presentació de l’esmena, la comissió de la dona recorda que en matèria de semàntica “el masculí no inclou el femení” i subratlla que quan s’han produït canvis en la denominació de professions per adaptar-se a la nova realitat social sempre s’ha fet en detriment de la condició femenina, com és el cas de les hostesses que ara exerceixen d’auxiliars de vol.
La presentació de l’esmena va anar acompanyada, en el seu dia, de dos centenars d’adhesions de professionals del món del dret i institucions diverses, com ara el Consell Municipal de Dones i la regidoria de Dones i Joventut de Barcelona. La proposta recorda que en matèria de nomenclatura la societat ja ha fet avenços evidents com els casos de les associacions de mares i pares d’alumnes o les associacions veïnals. Pilar Rebaque considera que ara és al Col·legi a qui li toca fer un pas endavant, “per coherència amb la seva pròpia trajectòria“.
