L’avantprojecte de llei de l’avortament estarà a punt «previsiblement» abans que comenci l’estiu que ve, va anunciar ahir la ministra d’ Igualtat , Bibiana Aído, durant la presentació de l’informe dels experts del Govern. El document sobre la interrupció voluntària de l’embaràs elaborat pels especialistes designats per l’Executiu, que serà portat demà al Consell de Ministres, suposa un full de ruta del que serà la nova norma i va en la mateixa línia, encara que amb més concreció pel que fa als terminis, que l’informe que es va aprovar al Congrés a mitjans del mes passat: l’avortament ha de ser lliure, proposen els experts, fins a les 14 setmanes de gestació, encara que quan hi hagi un greu perill per a la vida o la salut de la dona o quan es detectin greus anomalies al fetus, el llindar s’ampliarà fins a les 22 setmanes. En aquells casos en què el no nascut presenti malformacions greus incompatibles amb la vida no hi haurà límit per avortar.
Tal com ja es va avançar, abans d’interrompre l’embaràs, quan ja hagin comunicat el desig de fer-ho, les dones hauran d’esperar, com a mínim, 72 hores, en què rebran informació sobre els avantatges que es poden derivar si decideixen continuar amb la gestació. L’edat mínima per avortar sense el consentiment patern, per una altra part, s’abaixarà dels 18 anys actuals als 16, de manera que la interrupció de l’embaràs, en aquests termes, s’equipararà a les donacions d’òrgans, o les intervencions de cirurgia plàstica.
L’objecció I, en una proposta que és probable que ocasioni algun conflicte si s’arriba a aplicar, cosa més que probable, els experts advoquen perquè es respecti el dret a l’objecció de consciència, però l’exercici d’aquest dret, diuen en l’informe, «no ha de ser obstacle per a l’accés de les dones a aquesta prestació sanitària en el sistema públic de salut«. És a dir, que les dones ja no es veurien obligades a anar a les clíniques privades per interrompre el seu embaràs, com fins ara: el 97% dels avortaments es practiquen en aquests centres.
«No es tracta d’una llei més permissiva -va concloure Aído-, sinó més segura. Volem menys intervencions i més garanties, no més intervencions i menys garanties, com passa avui».
FONT: El Periódico
