Són nens i adolescents abans que immigrants. El 85% han entrat a Espanya de manera irregular i a Catalunya n’hi ha 761. Els anomenats menors migrants no acompanyats (MMNA) són un col·lectiu que durant els últims tres anys ha estudiat un grup d’investigadors de la Fundació Pere Tarrés dirigit per Violeta Quiroga. Segons dades de l’estudi, a Catalunya n’han entrat aquest any 249, enfront dels 323 del 2008 i els 466 del 2007. Una baixada associada a l’alentiment dels fluxos migratoris a causa de la crisi.
L’informe fa èmfasi en nous perfils de menors considerats de risc, ja que al no ser detectats queden desemparats dels seus drets fonamentals i, en moltes ocasions, en mans de les màfies. Quiroga va posar l’accent en dos grups: les menors romaneses i subsaharianes enganyades i condemnades a la prostitució i les noies romaneses en famílies nombroses dedicades a la mendicitat i el furt. Per agilitzar la seva detecció i perquè puguin gaudir de serveis per a la seva integració, Quiroga va apostar per millorar la coordinació entre els cossos de policia, educadors de carrer, la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) i les associacions de col·lectius.
«Hem d’allargar la cobertura fins als 21 anys per garantir la inserció», va afirmar Quiroga, i això significa augmentar l’oferta de pisos tutelats perquè els menors disposin de temps per a la seva inserció.
Durant la presentació de l’estudi, Imma Pérez, secretària de l’àrea d’Infància i Adolescència de la Conselleria d’Acció Social, va aprofitar per anunciar el tancament de l’alberg Alcor i el centre de dia el Bosc. Dos centres, nocturn i diürn, per on passaven molts menors. Pérez va anunciar que s’obriran nous centres de 24 hores per absorbir els menors dels espais tancats i donar-los un servei més bo. Quiroga va aplaudir l’acció, ja que al seu entendre aquests centres «feien que molts menors es perdessin».La idea és «equiparar els menors migrants no acompanyats amb els menors autòctons», va afirmar Pérez.
