Amb l’aprovació de la llei de drets sexuals i reproductius tornem a estar davant l’oportunitat d’introduir en el currículum escolar la formació afectivosexual.
Sembla que no caldria justificar la presència d’aquesta formació i informació als centres escolars quan és evident la necessitat social de donar resposta a greus problemes com la violència masclista i els embarassos no desitjats.
La prevenció passa per una formació afectivosexual de les criatures i de la gent jove que permeti unes relacions igualitàries, satisfactòries i lliures, tot superant els estereotips, les dependències, la violència i altres males pràctiques.
La corresponsabilitat social d’aquesta formació afectivosexual s’ha de subratllar i les famílies, les institucions escolars i sanitàries, i els mitjans de comunicació han de col·laborar per tal que sigui una realitat.
Cal aprofitar l’experiència acumulada durant anys dels grups de professionals de l’educació i de la sanitat que han fet aquesta tasca de formació de manera voluntària dins del que permetien les possibilitats, tot aprofitant, la majoria de les vegades, la urgència dels casos concrets i la necessitat de donar resposta a problemes immediats.
Es compta amb bones pràctiques i material que cal recollir, sistematitzar i posar al dia. La formació afectivosexual, com qualsevol altra formació, ha de començar a la llar d’infants i continuar al llarg de la vida. Això suposa marcar molt clarament els objectius de cada etapa formativa i proposar una seqüenciació adient al desenvolupament personal.
Hi ha, doncs, una sèrie de treball previ necessari per poder plantejar a la comunitat educativa la introducció de la formació afectivosexual:
a) Recerca de bones pràctiques, materials i experiències.
b) Adaptació (traducció) i posada al dia de materials.
c) Plantejar objectius generals i especials de cada etapa educativa.
d) Seqüenciació adient a cada etapa educativa.
e) Activitats i recursos adients per portar a terme la formació a cada etapa.
f) Formació del personal (educatiu i/o sanitari) per portar a terme aquesta tasca. També del personal de l’esplai i el lleure.
g) Informació i sensibilització de les famílies perquè es corresponsabilitzin.
h) Informació i sensibilització als mitjans de comunicació perquè es
corresponsabilitzin.
Tot aquest treball requereix la dedicació d’un equip de persones que elaborin una espècie de guia per a la formació afectivosexual a partir de la qual es pugui anar treballant de manera sistemàtica i cada vegada més aprofundida per poder donar resposta a l’actual diversitat social.
