No va aconseguir aturar la construcció de l’agressiu hotel Vela ni desterrar de forma definitiva el polèmic pla dels ascensors de la seva estimada Barceloneta. És cert. Però la dolçor, l’entossudiment i la integritat d’Emília Llorca, Emiliona per als veïns i sobretot amics que ahir van evocar la seva figura en un senzill i sentit homenatge al seu carrer -que era una mica el de tots-, deixa un llegat més gran.
Un llegat que potser no es troba a les hemeroteques, però que es pot llegir diàriament als ulls de cadascun dels seus conveïns. Alguns, companys de lluita. Altres, simplement companys del dia a dia en un barri en què els veïns encara es diuen bon dia.
«No perquè ella se n’hagi anat hem de tirar la tovallola, perquè no haurà servit per a res si callem». Amb aquests combatius versos que van fer posar-se dreta més d’una octogenària veïna, va resumir ahir a la tarda Paco Jover el sentiment del carrer dels Pescadors davant la pèrdua el desembre passat de la seva veïna més estimada i guerrera, que va dedicar el seu temps a lluitar pel barri i la seva gent, tant des de l’associació L’Òstia de la Barceloneta, com en el dia a dia al barri.
Sis hores d’homenatge en què, seguint el que Emília els va ensenyar, hi va haver temps «per a tot i per a tots». Presidia l’escenari una imatge de l’homenatjada, amb el megàfon a la mà, sota el lema «Al barri se l’ha de defensar». Imatge estampada a les xapes que els organitzadors van repartir entre el públic i que aquest -la majoria, dones d’edat avançada, perfectes representants de la realitat del barri-, lluïa amb orgull als seus perfectament planxats davantals.
L’abraçada entre una okupa i qualsevol d’aquestes senyores és la viva imatge del que només persones com Llorca són capaces d’aconseguir. Igual que tenir 200 senyores picant palmes davant una versió electropop del Cántame de Maria del Monte de la veu del moderníssim Boris Michael o mig centenar d’okupes emocionats davant les sentides havaneres del cor La Barceloneta Gentil.
«Per als que deien que la lluita contra el pla dels ascensors era només cosa d’okupes i de quatre velles», va reivindicar Gala Pin -membre de L’Òstia de la Barceloneta, associació creada per Llorca, i per a molts la seva successora– abans d’entregar-li al viudo de la seva amiga una placa que el col·lectiu va elaborar per a l’ocasió.
María del Pino Suárez també va aprofitar l’ocasió per entregar-li a la família el llibre que ha elaborat sobre la història de Llorca i de la seva lluita, i va coincidir amb tots que «la lluita ha de continuar».
