La intenció del Govern d’estendre la seva política d’igualtat fins i tot a la filiació de les persones es va trobar amb el rebuig de bona part dels grups de l’oposició, que coincideixen a dir que es tracta d’una reforma «residual» i «innecessària», que pot comportar la desaparició dels cognoms que comencin per les últimes lletres de l’alfabet.
La nova reforma del registre civil proposa que, com fins ara, els pares i mares escullin l’ordre dels cognoms dels seus fills i filles. Tot i això, si no hi ha acord, la modificació estableix que deixi de prevaler la identificació paterna sobre la materna.
En aquells casos – se suposa que extraordinaris – en què els progenitors no aconsegueixin pactar la posició dels cognoms del bebè, l’ordre alfabètic determinarà quin figura en primer lloc.
L’Executiu va defensar el canvi amb l’argument que suposa una conquista social i jurídica harmònica amb el principi d’igualtat. El ministre de Justícia, Francisco Caamaño, es va mostrar convençut que servirà per «fer valer la igualtat que estableix l’article 14 de la Constitució«, tot i que va puntualitzar que només es recorrerà a la ruleta de l’abecedari en els «casos excepcionals» en què no hi hagi acord o no es faci constar l’ordre dels cognoms en la sol·licitud d’inscripció.
«Creiem que proposem una cosa molt raonable a l’afirmar la llibertat dels pares. En segon lloc, si ells no exerceixen aquesta llibertat, reforcem el principi d’igualtat entre l’home i la dona en l’aplicació de la llei», va resumir el portaveu socialista al Congrés, José Antonio Alonso.
En el cas que només hi hagi un progenitor, perquè la mare o el pare hagin recorregut a l’adopció o a la inseminació artificial, el fill portarà els dos cognoms d’aquest, en l’ordre que vulgui. Fa cinc anys es va derogar l’obligació per a mares i pares solters de fer constar el nom de la seva parella, cosa que els forçava a inventar-se’l. Ara ja poden deixar aquesta casella en blanc.
Per acabar, si el menor ha estat abandonat, el projecte preveu que es faci constar un nom i dos cognoms d’ús corrent amb l’objectiu d’identificar el nen, tal com marca l’ONU, que estableix que tots els menors tenen dret a tenir un nom.
El projecte va ser aprovat pel Consell de Ministres el 23 de juliol, si bé en aquell moment el Ministeri de Justícia no va publicitar els canvis introduïts en la filiació i es va centrar en el més nou de la norma: que deixaran d’expedir-se els tradicionals llibres de família, substituïts per certificacions del registre personals a les quals es tindrà accés a través d’internet.
El projecte està en fase d’esmenes al Congrés i encara no ha estat debatut a la Comissió de Justícia. Tot i amb això, sembla difícil que uneixi el consens a què es va arribar el 1999 perquè els pares poguessin escollir l’ordre dels cognoms.
D’entrada, Mariano Rajoy va anunciar que «presentarà batalla» contra el final de la primacia paterna, mentre que la portaveu popular al Congrés, Soraya Sáenz de Santamaría, va assenyalar que és un tema que no preocupa els espanyols. El PP va recordar que a partir dels 18 anys qualsevol espanyol pot alterar l’ordre dels seus cognoms.
Des de l’esquerra tampoc es va aplaudir una reforma que, en opinió de Gaspar Llamazares, podria comportar «conseqüències curioses, com que desapareguin determinats cognoms» que comencin amb les últimes lletres de l’abecedari. «No tenim cap problema perquè s’obri aquest debat, però és una preocupació menor», va afegir el diputat d’IU.
CiU, Esquerra Republicana i PNB van coincidir en el fet que es tracta d’una modificació «residual». Els convergents no s’hi oposaran, si bé van advocar perquè es busqui el consens, mentre que el PNB considera que, en cas de conflicte, hauria de resoldre el problema un jutge o un mediador en lloc d’un sistema aleatori com l’ordre alfabètic.
Organitzacions conservadores de defensa de la família com el Fòrum de la Família o Fes-te Sentir no van voler entrar a avaluar un canvi legislatiu que, segons la seva opinió, només s’hauria d’aplicar en casos anecdòtics.
