L’edat mitjana de les víctimes de violència masclista va baixar el 2010 fins als 41 anys, enfront dels 44 de 2009, segons consta en l’informe de l’Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere del 2010 que ha estudiat el Ple del Consell General del Poder Judicial (CGPJ).
L’informe, que analitza les actituds de la víctima, l’agressor, el seu entorn i el comportament dels agents implicats, constata que l’any passat van morir 73 dones a mans de les seves parelles o ex-parelles, el que suposa un increment del 32,7% pel que fa a 2009, any en què van ser assassinades 55.
La gran majoria, set de cada deu, no havien presentat denúncia prèvia contra el seu agressor i sis de cada deu mantenien en el moment de perdre la vida «un vincle afectiu» amb el seu agressor, segons l’Observatori del CGPJ.
De les 22 dones que havien denunciat en algun moment, el 36% va renunciar a seguir amb el procediment i 17 d’elles van sol.licitar una ordre de protecció en vigor, és a dir, un 77%. D’aquestes 17, els jutges van concedir 14 (un 82%) encara que en el moment de la mort, 13 tenien vigents mesures de protecció.
La presidenta de l’Observatori, Inmaculada Montalbán, ressalta en un comunicat que l’informe demostra que l’assassinat «no és un fet aïllat o sobtat, sinó que ve precedit d’insults o vexacions que constitueixen un indicador de risc», ja que «les amenaces i la por expressades per la dona, són els primers signes d’alerta».
L’informe analitza per primera vegada l’actitud dels testimonis dels maltractaments i indica que en 12 de 22 supòsits consta que hi va haver testimonis d’agressions física o verbals prèvies (quatre eren familiars, i vuit, tercers o veïns).
En aquest sentit, l’estudi subratlla que «encara existeix una escassa implicació de familiars i veïns a l’hora de denunciar aquests fets«, ja que pensen que es tracta d’un assumpte privat i «no es volen involucrar». Per això, Montalbán reclama una major implicació de l’entorn familiar i social per ajudar a la víctima a sortir de l’espiral del maltractament.
El 62% de les víctimes eren espanyoles, i el 38%, estrangeres, la qual cosa reflecteix «una especial sobrerepresentació» de les dones estrangeres si es té en compte que l’any passat suposaven un 11,47% de la població femenina a Espanya.
Per nacionalitats, l’Observatori destaca l’increment de víctimes marroquines (7 de les 73) i un descens de les procedents de Llatinoamèrica. Sent el diumenge el pitjor dia de la setmana, quan, en ser cap de setmana, augmenta la convivència.
Pel que fa a l’edat, el 54% de les dones tenien entre 26 i 45 anys, cosa que provoca que l’edat mitjana de les víctimes mortals per violència masclista fora el 2010 de 41 anys , i si bé les menors de 35 anys el 2009 van representar gairebé el 50%, la mitjana va ser lleugerament superior: 44 anys.
Així, el 44% de les dones que tenia entre 16 i 35 anys havia denunciat el seu agressor, i si es desglossa aquesta dada, l’informe apunta que les joves assassinades denuncien més (el 57% tenia entre 16 i 25 anys). La dona morta de major edat que va denunciar tenia 56 anys, cap de les 10 dones més grans havia denunciat prèviament.
El nombre d’homes que van perdre la vida presumptament a mans de les seves parelles o ex-parelles va ascendir a set el 2010, enfront dels deu casos registrats el 2009. D’aquests, sis van morir a mans d’una dona i un a mans d’un home.
L’edat mitjana dels homes morts és de 42,6 anys i tots ells convivien amb el seu agressor en el moment del seu traspàs. Només en un cas es va produir denúncia prèvia, per part de la dona.
