En un país on un 60% de les dones cobreixen el seu cap per raons religioses, cap de les diputades elegides diumenge portarà el vel islàmic. Tampoc pot haver funcionàries cobertes amb el torben o mocador ni, en principi, estudiants universitaris en un Estat que es proclama laic i en el qual el Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP, islamista moderat) va arrasar a les urnes amb gairebé el 50% dels sufragis.
La Gran Assemblea Nacional de Ankara comptarà ara amb 78 parlamentàries, un 56% més que en l’anterior legislatura, en què només hi havia 50 diputades. Es tracta d’una xifra rècord en la història de la República fundada per Mustafà Kemal, Atatürk, que va introduir el vot femení en la legislació turca el 1934, abans que en molts països europeus com França, que el va implantar el 1944. Tots els partits tenen diputades, encara que és el majoritari AKP el que destaca amb 45 escons ocupats per dones.
El Partit Republicà del Poble (socialdemòcrata laic) compta amb 19 i el Partit del Moviment Nacional (extrema dreta), amb altres tres. Fins i tot el Partit de la Pau i la Democràcia (nacionalista kurd) ha col.locat entre els seus 36 parlamentaris a 11 dones, com Layla Zana, diputada al 1991 que es va veure privada del càrrec en ser condemnada a 15 anys de presó, precisament per dirigir-se a la Càmera en kurd.
Però el tot just 14% de presència femenina en la nova Cambra legislativa turca no satisfà les naixents organitzacions feministes, que exigeixen el principi de criteri de paritat en les llistes electorals i que denuncien que els partits turcs no han complert tan sols amb la mitjana internacional del 19% de diputades en els Parlaments de tot el món registrada per l’ONU. Els informes oficials reflecteixen també que a l’Administració local només hi ha un 4% de càrrecs ocupats per dones.
Els maltractaments infligits a les dones, que afecten més d’un 40% de la població femenina en les zones rurals, i els anomenats crims d’honor – assassinats de dones acusades d’haver tacat a una família per les seves relacions extramatrimonials – segueixen registrant amb freqüència a Turquia, enmig d’acusacions de creixent conservadorisme social contra el Govern de l’AKP llançades pels sectors laics de la població.
L’arquitecta i feminista d’Istanbul Sena Altundag descriu així els canvis. «En els anys vuitanta jo anava en minifaldilla pel barri de Fatih [principal feu islamista de la ciutat] i ara li dic al meu fill que no besi la seva nòvia pel carrer perquè no tingui problemes. És la dictadura de la por, i no té res a veure amb l’islam. El vel és la bandera política del AKP», informa Blanca López Arangüena.
Com reconeix el ministre per a Assumptes Europeus turc, Egemen Bagis, «tot i la legislació sobre igualtat, a Turquia les dones segueixen tenint poques oportunitats d’educació i no poden desenvolupar plenament el seu dret a una ocupació i, sobretot, segueixen patint discriminació en seus llocs de treball». La taxa d’atur femenina supera el 20% a Turquia, gairebé el doble que la dels homes.
