L’objecció de consciència dels metges a informar a les pacients que desitgen avortar sobre els passos que han de donar divideix els jutges.
Una magistrada de Màlaga ha autoritzat de forma cautelar a un metge d’atenció primària d’Antequera a invocar motius morals per no assessorar i derivar a les dones a l’especialista.
En un acte notificat el passat dimarts, la magistrada deixa provisionalment sense efecte una instrucció del Servei Andalús de Salut (SAS) en la qual s’advertia que l’objecció només emparava al personal sanitari directament implicat en l’avortament.
La decisió de la jutge Assumpció Vallecillo, titular del Jutjat del Contenciós-Administratiu número 1 de Màlaga, va en sentit oposat al del seu col.lega del jutjat número 3, Óscar Pérez. A l’abril, aquest magistrat va rebutjar l’objecció d’un altre metge d’Antequera i va fixar que l’obligació d’informar i derivar a les dones, recollida en l’última reforma de la llei de l’avortament (de 2010), no afecta el «nucli dur» de la llibertat de consciència del facultatiu.
La llei marca que només els professionals «directament implicats» poden objectar. «Donar un sobre amb informació o derivar la pacient al servei corresponent no és participar en la prestació», diu una portaveu del Ministeri de Sanitat. Això significaria que només el metge que practica l’avortament, la llevadora i l’anestesista podrien exercir aquest dret. La norma, opina, no deixa lloc a dubtes ni interpretacions.
Però, a la llum de les decisions judicials, no sembla tan clar. El 2010, el Tribunal Superior de Justícia de Castella-la Manxa va dictaminar que el registre de metges objectors d’aquesta comunitat – única que l’ha posat en marxa – havia d’emparar també als metges de família. I és per aquest ball de criteris que els col.legis de metges reclamen a Sanitat una regulació específica. La iniciativa del Govern de reglamentar va quedar aparcada per por que no passés el tall del Constitucional.
Sanitat admet que hi ha decisions contradictòries, i sosté que serà tasca de la jurisprudència clarificar i unificar. Però per això encara queda un llarg camí. Perquè a més de contradictòries, les resolucions judicials de Màlaga estan lluny de ser definitives. 21 metges de primària de l’àrea sanitària d’Antequera van recórrer per via administrativa la instrucció del servei andalús de salut.
Els recursos davant les autoritats sanitàries no van prosperar, de manera que tres dels facultatius van decidir portar la seva lluita als jutjats del Contenciós – Administratiu per la via de la defensa de drets fonamentals – que suposa una resposta més ràpida-.
Esmentaven «arguments jurídics pràcticament iguals», segons Carmen Galián, advocada de la metgessa a la qual s’ha acceptat la dispensa moral. Però per les normes internes de repartiment, van recaure en òrgans diferents i amb resultats dispars.
Abans d’emetre una sentència que entri en el fons de l’assumpte – pot portar més de cinc anys – els jutges han redactat actuacions provisionals. A l’abril, el jutge Pérez va denegar l’objecció a Manuel Resa amb l’argument que «l’interès públic que representa l’atenció adequada en tots els nivells del sistema sanitari de les dones que desitgen informació sobre la interrupció voluntària de l’embaràs (…) ha de tenir prevalença (…) sobre l’interès privat» del metge.
Per contra, el seu col.lega Vallecillo considera que rebutjar l’objecció del metge fins que arribi la sentència «podria ocasionar un perjudici molt significatiu als interessos» d’aquest, en cas que la sentència li acabi sent favorable. També argumenta que al centre de salut d’Antequera «treballen molts altres professionals» no objectors que podrien encarregar-se d’informar a les dones que vulguin avortar, i suggereix al servei que reorganitzi les tasques del centre per prestar sense problemes aquest servei.
El Servei Andalús de Salut, que l’abril es va mostrar «molt satisfet» amb la primera resolució judicial que negava l’objecció de consciència, va donar ahir una resposta de perfil més baix. Va anunciar que recorrerà la interlocutòria davant el Tribunal Superior andalús, i va garantir el dret de les dones de la zona a ser ateses per metges d’atenció primària i la seva derivació a centres especialitzats en la interrupció de l’embaràs, informa Reis Racó.
Per la seva part, el Col.legi de Metges de Màlaga, que defensa que el metge que informa si intervé en l’avortament, es va felicitar per l’última resolució: «La mateixa informació que un metge de família pugui donar a una usuària sobre la interrupció voluntària de l’embaràs, èticament no és neutra», va dir Juan José Sánchez Luque, president de l’escola.
