Una antologia internacional i interdisciplinària en anglès, que trenca set dècades de silenci sobre les violacions de dones jueves durant l’Holocaust, acaba de sortir a la llum pública.
La memòria de les víctimes i supervivents sobre aquest tema per fi quedarà registrada al Museu de la Memòria de l’Holocaust dels Estats Units, a Washington DC, organisme que va comissionar la investigació.
Les autores, les doctores Rochelle G. Saidel [1] i Sonja M. Hedgepeth [2], l’han titulat Violència Sexual contra dones jueves durant l’Holocaust i ha estat publicat a finals de l’any passat per l’Editorial de la Universitat de Brandeis a Boston, Massachusetts, Estats Units.
El treball es basa en la recollida de 16 assajos d’acadèmiques i acadèmics de set països, fonamentat a partir d’històries orals, literatura, psicoanàlisi, diaris i testimonis presencials.
«És un llibre acadèmic, el valor és que documenta el que va passar, assumpte de summa importància perquè va ser amagat durant molt temps», va dir l’activista feminista d’origen jueu Robin Morgan, i ha afegit que, tot i que el text no té anàlisi polític, les feministes ho estan utilitzant per connectar-lo amb el que passa ara al món, quan ja la violació durant la guerra és reconeguda com a crim de guerra pel Tribunal Internacional Penal des de 2001.
Morgan afegeix que molta gent creu que els soldats de Sèrbia, a l’antiga Iugoslàvia, van inventar la neteja ètnica mitjançant la violació de les dones, «però ara sabem que ve de molt més enrere i que sempre ha existit en les guerres i en les societats, de manera que documentar en tot moment és important.»
Un dels assajos en el llibre, escrit per Nomi Levenkrom, una activista i advocada que actualment viu a Israel, sosté que els violadors no van deixar documents sobre aquestes accions. Els tabús sobre el tema poden haver estat una raó pels silenci de les víctimes/supervivents per la vergonya i la manera com les seves comunitats moltes vegades les re-victimitzava i no les creien.
A això s’afegeix l’ocultació dels nazis, perquè el que li passa a les dones en les guerres no té importància. Encara més, es pensava fins ara que aquests crims no podien haver succeït, donada la política de puresa ètnica dels alemanys nazis.
Però Morgan assegura que hi ha altres motius i que no és d’estranyar que les violacions ocorregueren durant l’Holocaust perquè la política de neteja ètnica a través de la violació sexual de les dones és tan antiga com la guerra mateixa.
«L’interessant és que, pel fet que el racisme és sempre considerat pitjor que el sexisme, el lloc de les dones en l’Holocaust ha estat absolutament silenciat fins ara. Un exemple és el mateix govern d’Israel, tan preocupat per l’Holocaust, però que segueix fent una guerra racista, en canvi les dones d’Israel que van patir en l’Holocaust han estat les líders dels moviments per la pau i reconciliació en aquest país«, ha apuntat.
Una manera de silenciar el tema és que fins fa poc es pensava que el que li succeïa a les dones en els bordells, en els campaments de concentració o en barraques i trens de transport no era violació, perquè elles «consentien».
Avui dia se sap que qualsevol acció sota privació de llibertat o d’aliments és forçada. «A moltes de les dones se’ls van fer falses promeses d’alliberament dels camps de la mort, si complien sis mesos en els bordells«, diu l’historiador Robert Sommer, un dels assagistes en el llibre.
En la seva tesi doctoral, escrita en alemany a Berlín el 1984 i titulada El Paper del Sonderbauten (edificis especials) en els Campaments de Concentració Nazi, Sommer reconeixia en les seves conclusions que fins a aquest moment «no hi ha un treball complet que descrigui i analitzi els bordells com una institució nazi».
Diu l’historiador que al maig de 1941 el cap de la SS Heinrich Himmler va visitar el camp de concentració de Mauthausen, on va donar una ordre per obrir un prostíbul destinat als presos a l’interior del campament.
Afegeix que, en conseqüència, el 1942 les SS (seguretat nazi) van començar a construir els «Sonderbauten», «edificis especials» o prostíbuls, en gairebé tots els principals camps de concentració, inclosos Auschwitz, Monowitz, Buchenwald, Sachsenhausen, Dachau, i Mittelbau-Dora.
Explica que, l’any següent, un sistema de bonus («Prämienverordnung») va ser creat per tal d’encoratjar als presoners a treballar més dur. En aquest sistema, entre els diferents tipus de recompenses pel treball, es va concedir el «privilegi» de visitar un bordell en el mateix campament.
Avui dia, la pàgina web del Museu que va encomanar la investigació per l’antologia de Saidel i Hedgepeth reconeix que les dones van ser violades. «Les dones eren deportades de Polònia o de la Unió Soviètica per realitzar treball forçat per al Reich (règim d’Adolf Hitler) sovint colpejades i violades, o forçades a sotmetre a relacions sexuals a canvi de menjar o altres necessitats o comoditats bàsiques», assenyala.
El nombre exacte de dones que van experimentar abús sexual durant l’Holocaust no es pot determinar, a causa del silenci de les víctimes i les supervivents, i la mort de moltes, abans que es reconegués la violació en guerra com a crim de lesa humanitat, i l’encobriment dels victimaris i les institucions, però saber i comptar amb la documentació del cas és rellevant.
Segueix pendent per al Museu el tema plantejat per Morgan que el «sexisme queda invisible davant del racisme, donada la poca importància que tenen elles.» Encara el Museu sosté en un dels seus recomptes a la web oficial que «milions de dones van ser perseguides i assassinades durant l’Holocaust, però a la llarga, va ser la seva classificació racial conforme la jerarquia Nazi o la seva religió i afiliació política el que les va fer blanc d’això, no el seu sexe.»
[1] Rochelle G. Saidel és una politòloga que dirigeix l’Institut de la Memòria a la Ciutat de Nova York i autora del llibre Les Dones Mongetes al Campament de Ravensbrück, un campament només per a dones, creat als afores de Berlín el 1939 i que va arribar a albergar més de 50.000 preses que es van organitzar per recolzar-se entre elles i resistir.
[2] Sonja M. Hedgepeth és professora al Departament de Llengües i Literatura Estrangeres a la Universitat Estatal Middle de Tennessee, i ensenya sobre l’Holocaust i les dones.
