Sorgides a la calor de la crisi economicofinancera de 2001 i gràcies a un pla del govern argentí, les cooperatives s’han convertit en una poderosa via per a la independència econòmica de dones.
«Al principi no va ser fàcil per als homes acceptar la dona com a companya en sectors de la construcció, però ara que les cooperatives ens van integrant, ells es van acostumant a veure’ns», explica Roxana Jiménez. Aquesta dona integra una cooperativa de construcció conformada per 10 homes i sis dones, i és a més presidenta de la Federació de Cooperatives de Treball de la septentrional província de Santiago del Estero, que compta amb més de 800 associats.
«Ara l’hi veu com a normal, es valora que les dones aprenem ràpid l’ofici, no només de la construcció sinó també d’electricitat, plomeria, col · locació de ceràmics i tot el que faci falta», va assegurar Jiménez. La seva cooperativa és contractada per a obres d’infraestructura dels municipis de la província, però també per a projectes particulars.
Aquesta modalitat de treball va sorgir gràcies al suport del propi Estat el 2003, com a resposta primària als elevats nivells de pobresa, atur i altres greus problemes socials que van deixar tres anys de recessió i l’esclat de la crisi el desembre de 2001, que va acabar amb el govern centrista de Fernando de la Rúa a la meitat del seu mandat de quatre anys. Al començament, l’Estat va instar a formar 50 cooperatives de 16 membres cadascuna que van brindar als desocupats capacitació i ocupació. Com molts dels homes que es sumaven no coneixien els oficis, els van aprenent al costat de les dones.
El president de la Federació de Cooperatives de Treball Unides de Florencio Varela, Cristian Miño, va començar com a desocupat el 2003 i avui no només treballa sinó que lidera un moviment de 600 associats, una «empresa social», segons la flama. Miño explica que a la Confederació Nacional de Cooperatives de Treball (CNCT), a la qual pertanyen 3000 cooperatives i de la qual és també el seu secretari, entre 35 i 40 per cent d’associats són dones i cada vegada tenen un paper més protagonista en el moviment. Segons Miño, hi ha cooperatives exclusivament formades per dones en almenys quatre províncies del país, però la majoria són mixtes, tot i que els rubros siguin considerats històricament masculins com passa amb els de la construcció.
«Al principi, els homes no les acceptaven, fins que van començar a veure la força de voluntat que tenen i ara comencen a prendre-les com un eix fonamental dins de la cooperativa», ha assegurat. «Amb l’actitud masclista que molts tenim, ens semblava que elles no tenen força per fer el mateix que nosaltres, però amb el temps, quan les vam veure carregant bosses de 50 quilograms de ciment, ens vam adonar que sí poden», va afegir.
El cooperativisme promogut des de l’Estat va tenir un impuls més gran en 2009, quan el govern centreesquerrà de Cristina Fernández va llançar des del Ministeri de Desenvolupament Social el pla Argentina Treballa, que va instar la formació de cooperatives de 60 membres per a 100.000 persones. Les cooperatives es dediquen més al rubro tèxtil, gastronòmic, horticultura, producció de materials per a la construcció, aliments, impremta. L’ingrés mínim que obtenen equival a uns 300 dòlars mensuals per a cada associat. Però tenen més dret a percebre l’assignació universal per fill, que atorga 64 dòlars per cada fill menor de 18 anys que estudia, als serveis de salut ia les aportacions a la seguretat social per tenir dret a una jubilació al moment del retir laboral.
Segons un estudi realitzat el 2010 pel Ministeri, la meitat dels associats són dones i tots tenien dificultats d’ocupació. Gairebé 80 per cent dels integrants de les cooperatives no van acabar l’escolaritat bàsica obligatòria-primària i secundària-i 77 per cent no tenien ofici. Aquest moviment també va brindar oportunitats a minories sexuals tradicionalment marginades de l’ocupació com és el cas dels transvestits i transsexuals, que es van fer presents en la trobada.
Lohan Berkins, líder de l’Escola i cooperativa tèxtil Nadia Echazú, és travesti i va comentar que elles van començar fa cinc anys amb un intent d’organització i ara són 60, i hi ha a més altres quatre cooperatives en diferents rubros. «Nosaltres tenim problemes d’accés a l’ocupació, però no per les mateixes raons que aquell que es queda sense feina i no pot tornar a inserir-sinó per un tema de discriminació i marginalitat», va explicar Berkins. Van formar la cooperativa Nadia Echazú el 2006 i es van acostar a l’Estat per aconseguir capacitació i eines de treball. «No avaluem els resultats en termes econòmics, perquè per a nosaltres això no és l’important», va aclarir. «El que valorem és l’impacte que això té en la nostra comunitat, perquè les travestis no acceptem que la prostitució sigui una feina, volem generar una dialèctica amb l’Estat i la societat i mostrar que podem tenir una feina», va afirmar.
Font: Periodismohumano
