Carl Djerassi (Viena, 1923) camina poc a poc, recolzant-se en la seva crossa, però amb pas segur. Sis dècades després d’inventar la píndola anticonceptiva ia punt de complir 90 anys, el científic reconvertit en literat continua treballant. Emergeix de la seva habitació a les 09:00 vestit amb un vestit color os i tria un sofà tou per seure a la cafeteria VIP de la cinquena planta de l’hotel Miquel Àngel, on s’allotja convidat per la Fundació del Banc Sabadell per donar una conferència al Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques.
Abans d’acomodar, col · loca acuradament un suport desmuntable que porta amb si perquè la seva cama descansi mentre conversa i se serveix un got d’aigua. No toca la resta del bufet. «Ja he esmorzat», explica amb la seva veu aspra, resultat de la radioteràpia a la qual el van sotmetre per un tumor de coll.
Sembla un tipus seriós, però la calidesa dels seus ulls blaus i les rialles que esquitxen la conversa diuen el contrari. En un espanyol una mica rovellat, però correcte, Djerassi explica que la píndola anticonceptiva masculina no existeix perquè «a les grans companyies farmacèutiques no els interessa gastar els milions de dòlars que costaria estudiar els seus efectes secundaris». Una cosa que el químic, defensor dels drets de les dones, lamenta, ja que la càrrega de la responsabilitat reproductiva recau sobre elles.
L’inventor de la píndola escriu teatre per acostar la ciència a la gent
Igualment lamenta la idea «terrible» del ministre de Justícia espanyol, Alberto Ruiz-Gallardón, de substituir la llei de terminis de l’avortament per una de supòsits. «En aquests experiments legals les úniques que pateixen són les dones». Segons la seva opinió, els esforços del Govern «haurien d’anar encaminats a facilitar l’accés a contraceptius i millorar les condicions per tenir fills». «Una dona no avorta per esport, és l’última opció d’una situació dramàtica», afirma.
(…)
Font: El País
