L’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va insistir ahir a demanar formalment a l’Estat i a la Generalitat, i «en nom del municipalisme» una llei que prohibeixi l’exercici de la prostitució al carrer. Hereu va reconèixer les limitacions de l’ordenança de civisme i va afirmar que les policies tindrien més instruments per posar fi al treball sexual a la via pública si s’hi legislés en contra. L’alcalde no va voler opinar sobre la regulació de l’activitat als bordells –«en aquest debat no hi vull entrar, va dir»–, i es va limitar a afirmar que «l’acord dels municipis és per demanar la prohibició d’aquesta activitat al carrer». Hereu va fer aquestes declaracions unes hores després que el president de l’Estat, Rodríguez Zapatero, l’instés a actuar contra la prostitució al carrer en una entrevista concedida a Onda Cero. Divendres, l’alcalde ja havia demanat la prohibició de la prostitució al carrer. Poc després, el govern de la Generalitat va expressar la seva poca disposició a abordar el debat sobre la prostitució en l’actual legislatura.
Les set zones de prostitució a Barcelona
Tot i que el barri del Raval ha estat històricament el principal centre de prostitució de Barcelona, a la ciutat hi ha altres zones on tradicionalment s’han concentrat també les prostitutes. Les entitats que hi treballen per ajudar i defensar els drets de les dones fa anys que es desplacen més enllà de Ciutat Vella per mirar de prevenir situacions de risc. I fa anys que, tot i el moviment natural de les prostitutes, els espais que visiten són pràcticament els mateixos. D’acord amb la informació facilitada per les entitats, la prostitució es concentra, a més de Ciutat Vella, a la zona del camp del Barça, Glòries, parc de la Ciutadella, Zona Franca, ronda de Sant Antoni i, encara que de manera molt residual, en un petit punt de rambla de Catalunya, a l’alçada del carrer Aragó.
El mapa de la prostitució a Barcelona evoluciona amb el temps condicionat, d’una banda, per la transformació urbanística de la ciutat, i de l’altra, per la pressió policial. Actualment, hi ha set zones clares on es concentren les prostitutes, tot i que les entitats que treballen directament amb elles només actuen en cinc d’aquestes zones, perquè entenen que les altres dues són purament residuals.
La més important continua sent el barri del Raval, amb carrers històrics com ara el Robador, on es concentren dones de diferents procedències, i el Sant Ramon, en què des de fa uns anys hi ha sobretot romaneses. Sant Pau, la part sud de la Rambla i la zona del mercat de la Boqueria són altres espais on habitualment s’exerceix la prostitució. De vegades, la pressió de la policia ha provocat el desplaçament de part del col·lectiu cap a la ronda de Sant Antoni, a l’Eixample, on la vida de les dones és més fàcil perquè encara disposen de suficients locals per treballar.
El camp del Barça
Les proximitats del camp del Barça, al districte de les Corts, seria el segon gran centre de la prostitució a Barcelona. A diferència del que passa al barri del Raval, en aquesta zona s’hi situen segons la procedència. «A tot arreu hi ha una mica de barreja, però al camp del Barça hi ha més especialització per carrers», explica Clarisa Velocci, portaveu de l’Associació Genera, una de les entitats que, juntament amb Lloc de la Dona i Àmbit Prevenció, treballen per millorar el nivell de vida de les dones.
D’acord amb aquesta especialització, la prostitució més tradicional es troba a l’avinguda Joan XXIII; les dones romaneses s’instal·len pels entorns de Gregorio Marañón, i a Martí Franquès hi ha els transsexuals i els transvestits, els quals representen el col·lectiu més nombrós.
Els veïns van negociar fa temps amb l’Ajuntament per intentar evitar que el fenomen s’escampés, i actualment hi ha una mena de permissivitat tàcita a tota la zona del campus sud que fa que els problemes de convivència hagin desaparegut. «La veritat és que és una prostitució força curosa amb els veïns», comenta la presidenta de l’associació de veïns de l’avinguda Xile, Marta de Prats.
Glòries i Ciutadella
La rotonda de Glòries i les proximitats del Teatre Nacional de Catalunya és una tercera zona on encara hi ha prostitutes. Però la seva presència ha disminuït molt en els últims anys, després de la transformació urbanística del sector.
En alguns casos, la pràctica s’ha desplaçat cap al parc de la Ciutadella, però també aquí hi ha hagut un cert moviment, ja que abans les dones se situaven al carrer Wellington i ara, des que hi passa el tramvia, ho fan a Ramon Turró. Més enllà d’aquestes zones també hi ha prostitutes a la Zona Franca i, més concretament, al carrer Mare de Déu del Port. Les entitats que treballen amb les dones consideren, però, que les que treballen a la Zona Franca tenen una realitat diferent, ja que la seva pràctica va més lligada a una problemàtica de drogues. «Aquí pesa molt la proximitat de Can Tunis, i quan alguna vegada les entitats han actuat ho han fet més des del punt de vista de les drogues que de la prostitució pròpiament dita», diu Velocci.
Un altre espai que les entitats tenen com a residual és el de la rambla de Catalunya amb el carrer Aragó. «Generalment hi ha dues o tres dones. No ha estat mai important ni un espai que requereixi una intervenció directa», subratlla.
FONT: El Punt
