Un cop complerts els cent anys del naixement de Maria Teresa Vernet i Real, «la més sobresortint personalitat literària femenina de la preguerra», segons Anna Murià, l’Institut Català de les Dones vol donar veu a aquesta escriptora a través d’aquesta exposició.
Com ha passat amb altres noms de l’època, la seva figura es va dissolvent passada la Guerra Civil. A tot el que va significar el conflicte per als autors i autores compromesos amb la catalanitat, cal afegir-hi el silenci voluntari en què Vernet va recloure’s després del 1939 i que va acabar d’esborrar-ne les traces.
Per aquest motiu, l’Institut Català de les Dones vol recordar una escriptora ben singular, que va ser la primera dona a guanyar el Premi Joan Creixells de novel·la, l’any 1934. Va tenir el privilegi de ser la personalitat literària femenina de referència abans de l’entrada d’una altra gran figura, Mercè Rodoreda. Així, abans que l’autora d’Aloma començés a fer-se ressò entre les lletres catalanes, Maria Teresa Vernet ja tenia «un públic molt addicte i molt nombrós», segons Cèsar August Jordana.
Pel seu volum d’obres, tant de creació pròpia com de traducció – més de vint – com pel paper destacat en la normalització de les escritpores (demostrat pel públic assolit i per la seva capacitat de professionalització), Maria Teresa Vernet i Real es mereix, avui, un record decidit.
Data d’inauguració: 18 de desembre.
Hora: 18h
Lloc: Institut Català de les Dones, plaça Pere Coromines, 1. Barcelona.
