-Aquest any ja són 69 dones assassinades a les mans dels homes amb els quals tenien vincles sentimentales i el problema de la violència de gènere no sembla que disminueixi. ¿Què està fallant?
– És una pregunta que s’està fent tothom. Encara hi ha moltes coses per fer. Crec que s’ha de donar temps a la nova Llei integral contra la violència de gènere, segurament necessitarà millores. Una llei no fa efecte de la nit al dia, a més, una llei no impideix cometre crims, és com dir que perquè està penat l’assassinat en el Codi Penal deixa d’haver assassinats. Penso que hi ha tantes morts perquè les dones s’animen a denunciar més i els homes que les maltracten no ho assumeixen; si segueixen a casa no les maten, normalment; les maten en processos de separació, quan ja hi ha hagut denúncies, encara que també maten a les que segueixen convivint amb els seus maltratadors… Passa el mateix a Noruega o Suència, països que estàn molt més avançats en temes de gènere i igualtat, però hi ha moltíssimes dones que segueixen morint per violència de gènere; encara que sembli mentida.
-¿Són suficients les mesures i els recursos per a abordar el problema?
-No. La llei és bona, però els recursos sempre són el punt feble. A Eivissa falta un compromís, que les institucions siguin les primeres compromesses.
-¿La societat és conscient de la gravetat de la situació?
-No, segueix existint la idea de que és algo privat. Encara que, apareix molt en els mitjans, la gent no surt al carrer per a protestar com per exemple en altres problemes; en aquest tema la gent no s’implica tant.
