Les dones naveguen per internet, són grans usuàries de les xarxes socials i es compren tants iPods com els homes. Així, doncs, tenen tant d’interès com els homes en la tecnologia, però, com és que n’hi ha tan poques en aquest sector?
Ho diu Elizabeth Pollitzer, directora de l’organització britànica Equalitec , dedicada a promoure la presència de les dones dins la professió científica i tecnològica, i partícip en el congrés Women in Science and Technology que es desenvolupa aquests dies al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB).
Al congrés, s’hi presenta un estudi europeu, el WIST , que ha escatit durant divuit mesos el paper de les dones en les professions emergents de la ciència, l’empresa i la tecnologia (TIE). L’estudi s’ha fet a quatre països: Alemanya, Finlàndia, el Regne Unit i Romania.
Una d’aquestes professions emergents és la de responsable de transferència tecnològica, és a dir, responsable de convertir el coneixement que es congria a la universitat en projectes empresarials. Aquesta feina és una mescla de professió científica, tradicionalment ocupada per homes, i comunicativa, en què hi ha més dones. La tendència observada és que, en aquest nou sector, la dona hi té més oportunitats, i no hi troba la discriminació que solia trobar en el món de la ciència.
En el camp de la recerca, en canvi, les dones hi tenen més dificultats, com es veu en el repartiment de càrrecs a les universitats i empreses, amb menys presència femenina als punts més elevats del poder de decisió. Les dones que participen en el congrés coincideixen a dir que les responsabilitats familiars, la maternitat…, els passen factura. En un camp tan competitiu i canviant com la investigació, la dona que fa una pausa per dedicar-se als fills es ressaga de seguida, i a la tornada li és molt difícil de mantenir la feina.
El sostre de vidre
El sostre de vidre que barra el pas de les dones als punts més alts de decisió és absolutament vigent en el camp de la ciència i de la tecnologia, tant a la universitat com al sector privat: solen ocupar càrrecs més baixos, tot i tenir els mateixos mèrits educatius i d’experiència. La discriminació passa fins i tot en un país tan avançat com Finlàndia, on el nivell d’educació de les dones (de menys de seixanta anys) és més elevat que no el dels homes, encara que no es tradueix en una representació als llocs de decisió d’empreses i universitats.
En el sector públic, les dones avancen més ràpidament cap a posicions directives; en canvi, en el sector privat, especialment a les grans corporacions, no els és tan fàcil.
Les dones emprenedores en el camp de la ciència i de la tecnologia van augmentant, bo i no tenir tants recursos per a fundar empreses. Al Regne Unit, la meitat dels emprenedors són dones, i a Finlàndia, un 33%.
El cas és que els països no es poden deixar perdre la força laboral de les dones en l’economia del coneixement, un sector mancat de professionals qualificats. És per això que WIST proposa un seguit d’actuacions: polítiques de conciliació familiar, promoció de la igualtat de rols entre homes i dones en aquestes professions i que les dones en llocs directius no adquireixin rols masculins i promoguin la igualtat laboral.
