Els espermatozoides que un home casat transfereix a la seva dona en una trobada sexual no són una donació, i tampoc ho serà el gàmeta que sorgeixi quan aquest esperma fecundi un òvul de la dona. Aquesta consideració, que la llei espanyola reserva en exclusiva per als matrimonis, ha permès que una desena de parelles de dones lesbianes casades utilitzin els recursos tècnics de la fecundació artificial per intentar tenir uns fills que seran completament, i biològicament, de totes dues a la vegada.
Tres d’aquests matrimonis –dos a Catalunya i un a València– han iniciat la gestació. En aquests tres embarassos, l’òvul d’on va sorgir l’embrió en desenvolupament li va ser extret a la dona que no exerceix de gestant. A la seva parella se li va transferir aquest embrió, generat en proveta injectant en l’òvul un espermatozoide de donant anònim. Els metges que van afavorir les gestacions, aconseguides a l’ Institut Cefer de Barcelona , van escollir l’esperma als fitxers del seu banc de semen. «Intentem que el perfil del participant masculí en la gestació sigui d’una raça, pes, talla, color de cabell i ulls coherents amb els de les dues futures mares«, explica el doctor Simón Marina, director de Cefer.
Alguna d’aquestes parelles preveu tenir un segon fill que es generarà de la mateixa forma però a la inversa: l’embarassada serà la que ara ha estat donant de l’òvul. La clínica ja ha reservat per a elles dosis de semen del mateix donant perquè els germans tinguin un mateix pare.
Aquestes peculiars gestacions, poc practicades perquè són desconegudes, en opinió de Marina, es recolzen en la llei espanyola de matrimonis homosexuals, aprovada el 2005. Si no estiguessin casades, les parelles de dones no podrien intercanviar els seus òvuls, ja que aquestes cessions –previstes a la llei de reproducció humana assistida, del 1985– han de ser rigorosament anònimes, sense que sigui possible la relació entre donant i receptora.
El fet que les dues lleis coexisteixin en aquests moments a Espanya causa una controvèrsia jurídica que els legisladors hauran de resoldre ràpidament, opina Josep María Busquets, secretari del Comitè de Bioètica de Catalunya, adscrit a la Conselleria de Salut. «L’intercanvi de gàmetes no és una donació entre dues persones casades, però la cessió d’òvuls, segons la llei de reproducció humana assistida, ha de ser anònima -afirma Busquets-. Existeix una col.lisió entre les dues lleis, i l’Institut Cefer ha fet una de les possibles interpretacions«.
Per Júlia, una de les gestants, aquest embaràs ja no és «un petit somni«, o la utopia que mai va imaginar que arribaria a ser real. «Compartirem un fill biològic, ja no és una idea que s’emporta l’aire«, diu. Tècnicament, el procés que ha donat lloc a aquestes gestacions no té més complexitat que el fet d’haver distribuït en dos cossos els tractaments hormonals que en els cicles de fecundació artificial habituals segueix una sola dona: la donant de l’òvul va prendre durant tres setmanes hormones estimuladores d’una abundant producció d’ovòcits i va accedir a les ecografies i anàlisis que van determinar si s’havien generat de forma suficient.
Llavors, després de ser lleument sedada, se li van extreure els vuit o 10 òvuls obtinguts i en els tres més madurs es va injectar, en proveta, un espermatozoide. «L’endemà ja existien embrions de dues cèl.lules«, explica Marina. Transcorregudes 72 hores, quan els embrions madurs ja tenien vuit cèl.lules, van ser transferits a la dona receptora, que, mentrestant, havia pres la teràpia estrogènica amb què va donar gruix a la membrana interna del seu úter, l’endometri. I allà va poder fer-hi niu i créixer el petit embrió.
