Avui, 3 de maig, l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC) presenta al Col·legi de Periodistes una nova publicació digital sobre la professió.
Marta Corcoy, Montserrat Puig i Mavi Carrasco són les autores i responsables de la recerca per a reconstruir els perfils biogràfics de 40 periodistes entre 1966 i 1982. A través d’aquest perfils han volgut donar la veu a les persones que van protagonitzar aquells moments de canvis, i donar veu a les dones periodistes. Ho han fet sota el títol Periodistes en temps difícils.
«Pretenem retre un petit homenatge a totes aquelles periodistes que van exercir la professió en uns anys ‘difícils’, tant per la censura establerta com pel dificil accés a una professió molt masculinitzada en aquells moments. Elles, igual que els seus companys, van contribuir a la consecució de les llibertats i drets civils des de la seva tasca professional i la tribuna que els seus mitjans els oferien. Elles són també les que van obrir les portes a noves generacions de dones periodistes», afirmen en l’escrit de presentació.
La Independent ha preguntat a la co-autora Marta Corcoy, que forma part de la Junta de l’ADPC i n’és una de les seves periodistes fundadores, sobre la tasca que està fent aquesta associació per la recuperació de la memòria històrica de les periodistes catalanes.
És aquest un dels objectius importants de l’ADPC?
És una de les nostres línies de treball. Aquesta investigació es va iniciar ja fa tres anys i ara es conclou amb la presentació d’una part dels resultats en format web. Però està previst continuar fent visibles més perfils de dones periodistes que han obert camí en situacions difícils, en tots els àmbits socials i polítics.
En l’exercici del periodisme durant el franquisme i la transició, les dones periodistes tenien un rol diferenciat, una problemàtica pròpia pel que fa a les rutines periodístiques de l’època, el treball a la premsa generalista i a la local, a la TV i a la ràdio?
Hi havia poques dones i com diuen elles mateixes en les entrevistes i converses mantigudes, treballaven essecialment en les seccions més toves dels diaris: Cultura, Moda… molt poques van arribar a Internacional, Política o Esports. Curiosament les periodistes entrevistades coincideixen en dir que no patien especials discriminacions pel fet de ser dones, sí que eren tractades però amb un cert paternalisme o protecció. Podriem dir que era una forma de discriminar, en una època i un context històric clarament masculí i masclista.
Hi ha dades de la participació de les dones en la premsa clandestina, de partits, moviments, etc.?
Nosaltres no ho hem investigat i tampoc conec cap recerca sobre aquest àmbit concret. Des de l’ADPC es va fer l’any passat una investigació sobre el feminisme al PSUC que dóna compta de les dificultats de les poques dones que militàven concretament en aquest partit de fer un treball dirigit a la igualtat però la recerca no s’endinsa en l’apartat específic de la premsa clandestina. A veure si podem continuar i es pot fer aquesta recerca. De ben segur que donarà resultats interessants i és una forma d’escriure la història amb ulls de dona.
La presentació de la recerca de Periodistes en temps dificils serà a càrrec de la mateixa Marta Corcoy i de Mavi Carrasco. Regina Farré, Maria Favà, Maria Eugènia Ibañez, Amparo Moreno i Montserrat Nebot i, sota la moderació de Carolina Barber, parlaran sobre la incorporació de les dones a les redaccions. Clourà l’acte Joana Ortega, vicepresidenta del Govern de la Generalitat de Catalunya.
Més informació a la web del llibre Periodistes en temps dificils
Escrit per Tona Gusi per a La Independent
