Un 46,4% dels metges que exerceixen la professió a Espanya són dones, però el percentatge es redueix a un 26,7% quan apareixen a la televisió. A partir de les dades de l’últim informe del Consell Audiovisual de Catalunya (CAC), Dolors Comas mostra com la presència de dones en els mitjans de comunicació no només és menor en nombre respecte a la dels homes, sinó que a més estaria influenciada per les concepcions de gènere presents a la societat.
Malgrat els profunds canvis que hi ha hagut a Espanya en els patrons de vida i participació de les dones en la societat, la representació pública d’homes i dones en els mitjans de comunicació segueix sent diferenciada i asimètrica.
Això no és una cosa intencionat, sinó fruit d’unes rutines en les que influeixen concepcions de gènere presents a la societat. Les asimetries disminueixen quan de forma conscient es fa un tractament més equilibrat d’homes i dones (com succeeix en algunes sèries televisives, per exemple). I augmenten, en canvi, dramàticament quan s’utilitza el cos de les dones com a reclam, en la publicitat o en determinats programes d’entreteniment.
Les desigualtats entre homes i dones s’expressen en la política de representacions dels mitjans, que tenen el poder de destacar i classificar , poder simbòlic i poder per excloure . El diagnòstic d’aquesta desigualtat es pot resumir avaluant quatre dimensions :
1. – El protagonisme i el reconeixement d’autoritat. Freqüentment les dones són invisibilitzades o silenciades. No només tenen menor presència que els homes, sinó que de vegades no se’ls dóna veu, encara que estiguin. O la tenen des de posicions de menor prestigi i poder.
2. – La igualtat en el tracte amb independència del sexe. Els mitjans solen destacar de les dones dimensions de tipus personal vinculades al seu rol familiar, forma de vestir, aspecte físic, etc . , Que tenen poca importància en el cas dels homes.
3. – Valoració equivalent de les aportacions d’homes i dones. Sovint els mitjans destaquen el fet de ser dona (una candidata -dona, una presidenta – dona, una científica -dona) per sobre dels seus mèrits o consecucions , la qual cosa és una desvalorització implícita.
4. – Consideració del desavantatge de partida de les dones per comprendre les situacions de discriminació. En lloc d’això, freqüentment es pren als homes com a models de referència. Es tolera, defensa, critica o lloa les dones que irrompen en àmbits que es consideren d’homes. Són «elles» davant d’un «nosaltres». I aquesta dicotomia constitueix el marc que expressa les relacions de poder i les desigualtats .
L’últim informe del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) sobre la representació de les dones en la televisió proporciona dades valuosos i prou amplis per mostrar de forma empírica aquestes dimensions. Analitza els informatius, els debats i entrevistes, i els programes de ficció (de producció pròpia) emesos durant el primer semestre de l’ any 2012 per quatre televisions: TV3 (pública autonòmica), TVE a Catalunya (desconnexions de la cadena estatal), 8tv (privada autonòmica) i BTV (pública local de Barcelona) . Això ha implicat analitzar 4.431 unitats de notícies , 2.690 intervencions en debats o entrevistes i 357 personatges de ficció .
L’anàlisi d’aquestes dades mostra el contrast entre els programes de no ficció (informatius i debats) enfront dels programes de ficció (pel·lícules i sèries per a televisió). En els programes de no-ficció, es mostra un primer desequilibri significatiu. Les dones apareixen menys que els homes (un 29% en els informatius i un 30,7% en debats i entrevistes).
En els programes de ficció, en canvi, la presència de dones i homes està més equilibrada, ja que els personatges femenins augmenten a un 44,5% i , a més, hi ha més dones que homes amb un paper principal, tant en termes relatius (un 20,1% de les dones enfront d’un 13,1% dels homes) com absoluts (32 dones i 26 homes) .
Això es pot deure al fet que en les pel·lícules i sèries, la direcció dels mitjans pot introduir criteris per promoure determinats valors. Però aquí s’acaben les diferències entre uns programes i altres, perquè quan es tracta de veure com aquestes dones són representades, llavors els desequilibris emergeixen.
Es pot pensar de manera raonable que la menor presència de dones en els programes informatius reflecteix de fet diferències en participació social existents a la societat. Però no és així, entre els metges que exerceixen la professió a Espanya, un 46,4 % són dones, i el percentatge es redueix a un 26,7% quan apareixen en televisión. El mateix passa amb les professores universitàries: un 37,5 % són dones, però en televisió es redueixen a un 12,7 %.
Justament la sanitat i l’educació tenen una elevada presència de dones , però resulta que a la televisió les dones apareixen més com a usuàries dels serveis sanitaris que com a professionals , i més com a estudiants que com a professores. Les dones s’associen així a rols de menys prestigi, o que impliquen passivitat, més com a receptores de serveis que com els seus executores.
Un element que es relaciona amb la importància atorgada a la intervenció d’una persona és la seva identificació. En els programes informatius , la proporció de dones sense identificar (un 23,1 %) és més del doble que la dels homes sense identificar (10,5%). S’adverteix també una relació entre edat i sexe: la presència de les dones a la pantalla disminueix amb l’edat. I les dones s’associen de forma més intensa que els homes als rols que s’exerceixen en l’esfera privada (un 43,3% enfront d’un 20,7%) . Els homes, en canvi, apareixen majoritàriament exercint rols relacionats amb l’esfera pública.
En l’àmbit polític , les dones tenen una escassa presència com a membres de Governs (un 16,6% ) mentre que el percentatge augmenta a un 26% quan es tracta de representants de partits. En l’àmbit social les dones tenen una presència superior a la mitjana (un 34,5%) , però associades sobretot a l’esfera personal , també a la cultura i al món econòmic. Els homes s’associen majoritàriament a l’economia i al treball, i també a la crònica política, reproduint així un dels estereotips més arrelats que fa a la participació social i laboral d’homes i dones.
L’àmbit esportiu és exageradament asimètric. Va ser objecte d’un informe específic per part del CAC l’any 2010 i mostrava la molt baixa presència de l’esport femení a TV3 (1,2%), TVE a Catalunya (1,8%), 8tv (0%) i BTV (3%). Cal assenyalar que en aquest mateix any les dones tenien un 20,7% de les llicències esportives i que entre els esportistes d’alt nivell un 45% eren dones.
Els personatges de les sèries i pel·lícules de televisió presenten unes característiques divergents segons es tracti d’homes o de dones que segueixen els eixos de desigualtat. Les dones tenen menys nivell de poder, s’associen més a l’esfera privada i les activitats laborals són menys qualificades que les dels homes, més, les dones apareixen més sovint fent tasques de la llar (un 77,8 % enfront d’un 56,3%) o cuidant a algú (un 22,2% enfront cap home).
Per concloure, els desequilibris que apareixen a la representació de les dones en els programes de televisió procedeixen de dos factors de naturalesa molt diferent. Un és de caràcter cultural, derivat de la menor visibilitat i importància que s’atorga a activitats que realitzen les dones. L’altre factor es relaciona amb factors socials i de poder, ja que els mitjans reflecteixen en bona mesura el que hi ha als partits, en l’activitat institucional, en la representació professional o en el lideratge associatiu. Més presència de dones amb càrrecs rellevants en aquests àmbits hauria de traduir també en un major equilibri en la representació d’homes i dones en els mitjans de comunicació.
Article publicat a Eldiario.es
