Els mitjans de comunicació han de ser el termòmetre de la societat. Però no només això. La seva capacitat d’influència sobre els ciutadans i ciutadanes i el valor d’haver estat el quart poder situen el seu treball en la casella de la responsabilitat. La responsabilitat, en aquest cas, d’ajudar a construir una societat igualitària. Anar al davant i no al darrere. En aquest camí hi ha d’haver un espai per a l’autocrítica.
Ahir, diumenge, es va estrenar l’espai de la Defensora de la Igualtat a El Periódico, destinat a escoltar les queixes dels lectors i lectores sobre els continguts del diari. Van començar amb una secció que desperta passions: els esports.
Tot va començar dimarts passat, arran d’una fotonotícia on apareixia la tennista Ana Ivanovic, vestida de nit, per presentar l’Open Mutua Madrileña de Madrid. La lectora Esther Molas denuncia «la visió masclista que reflecteix el llenguatge del text»: «…va seduir els assistents, incloent-hi Ion Tiriac, amo del torneig. ‘No sé com és que jugues a tennis sent tan guapa’, li va dir l’ex-tennista romanès». El cap de l’àrea d’Esports, David Torras, accepta que el comentari de Tiriac és «inapropiat i perfectament prescindible, encara que qui el faci sigui l’organitzador i propietari del torneig».
¿I la fotografia? Per a la lectora, «no és la més apropiada a la imatge normal d’una esportista jugadora de tennis». Torras busca l’origen de la cadena per respondre. «Ivanovic es va prestar a sortir així a la pista. És evident que la seva elecció, com a imatge del torneig, respon més a interessos promocionals que no pas a un criteri esportiu». La tennista es troba en el lloc 58 de la classificació mundial.
En l’origen certament hi ha l’abús de la utilització del cos de la dona, o de parts del seu cos, com a reclam. Els mitjans de comunicació, com amonesta l’Institut Català de les Dones, «tracten les dones esportistes destacant-ne l’aspecte físic».
El món del tennis, un dels primers esports en els quals es va incorporar la dona, és propens a la utilització comercial de les seves estrelles i les seves jugadores. La pregunta és si un mitjà de comunicació ha de seguir aquesta estela o bé, en la seva funció de formador d’opinió, s’ha de cenyir exclusivament a, en aquest cas, criteris esportius.
El paper d’Ivanovic és decoratiu, no és protagonista del joc. La democratització de l’esport a Espanya va suposar un pas endavant al cap d’anys d’obscurantisme, en els quals la dictadura decidia quins eren els esports adequats per a les dones.
Passats ja 35 anys, l’esport continua sent una de les activitats de la nostra societat on es reprodueixen els estereotips tradicionals de divisió i discriminació. Una d’aquestes discriminacions es reflecteix en la gairebé inexistent repercussió mediàtica que té l’esport femení. Amb els mitjans de comunicació entregats al futbol i al motor, modalitats marcades pel prestigi i els diners circumscrits a l’home i que donen a la dona un paper de comparsa.
Sorprèn que, per una vegada que apareix una esportista en aquestes pàgines, no ho faci per mèrits professionals. Encara que els mèrits no són suficients perquè, com comenta una lectora i esportista per telèfon, les informacions s’escriuen per als homes.
Llavors ¿hi ha o no hi ha dones esportistes? El lector Sergi Molina constata: «A les pàgines d’Esports brilla per la seva absència l’esport femení». En Sergi escriu que ell i la seva filla, que juga al bàsquet, segueixen els resultats per internet i que, donat el creixent moviment esportiu femení, seria just que els mitjans escrits també s’en fèssin ressò a les seves pàgines.
Per al responsable de l’àrea, la selecció de notícies «obliga a fer-hi prevaler l’esport professional i el que fomenta l’espectacle per sobre de l’amateur, l’àmbit en el qual es mou la majoria de l’esport femení i bona part del masculí». Martina Navratilova: «Qui va dir ‘guanyar o perdre no és el que importa’, probablement va perdre». Les dones volen guanyar aquest partit.
Les dades mostren un esport sense feminitzar. Només el 2,4% de les dones esportistes competeixen en lligues locals i regionals a Catalunya. I només en gimnàstica, voleibol i twirling hi ha més llicències femenines.
