Des de la ingenuïtat d’una lectora comuna sempre havia pensat que les coses funcionaben així: un bon escriptor escriu un bon llibre, el porta a una bona editorial que de seguida veu la qualitat de l’obra, la publica i la distribueix entre les llibreries, els compradors de llibres arribem a les taules, remenem, toquem, olorem, lleguim les solapes i les contraportades, un fragment, el principi o el final i ens deixem seduir per un innat olfacte que ens permet detectar que és bo i que es mereix 20 euros de la nostra confiança.
Ara veig que entre tots els que van col.laborant a fer del teu text un candidat a la tria, hi intervé de forma decisiva una figura a l’ombra. Son dones, voregen la trentena i les identificareu perquè acompanyen els escriptors en promoció amb un mòbil enganxat a l’orella i un full on hi diu
«agenda». Son eficients, eficaces, controlen el que es triga de la seu d’un mitjà a l’altre, et programen les entrevistes de manera que aprofitis cada minut, saben a quines hores tens tren per tornar a casa, amb quanta antelació has de ser a l’aeroport i n’hi ha que fins i tot porten un beauty flash a la bossa per si et veuen cara de cansada. Infatigables, més enllà del seu deure professional, et fan amens els trajectes, t’expliquen les xafarderies del sector i a sobre tenen en compte la teva situació familiar quan t’organitzen els compromisos.
Son l’exèrcit de noies de comunicació, insistents, per no dir pesades fins on calgui per al periodistes, però imprescindibles per visibilitzar el teu llibre, per fer que l’olfacte innat dels compradors et tingui present quan ensuma els volums acabats de sortir del forn.
Article publicat a El Periódico el 14 d’cotubre de 2008
