Només el 2,6% dels espais esportius de les televisions públiques catalanes – TV3 i C33 – reflecteixen l’activitat femenina en aquest àmbit, segons un estudi dirigit per la professora Nati Ramajo de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
L’informe conclou que la pràctica esportiva femenina no té pes específic en els canals esmentats, que els continguts masculins ocupen gairebé en exclusivitat el prime time de les emissions i que la presència de les dones esportistes en els espais informatius és pràcticament nul·la.
El treball s’ha realitzat per encàrrec de l’Institut Català de les Dones amb la col·laboració d’un equip adscrit al Centre d’Estudis Olímpics de la UAB i es va centrar en l’anàlisi de contingut de 672 hores d’emissió repartides en dos períodes, de l’11 al 17 de febrer i del 13 al 19 d’octubre del 2008.
Els resultats s’han fet públics just dos anys després, el 27 d’octubre passat en el curs de la Setmana Esportiva de les Dones. Aquesta és la primera vegada que es realitza un estudi de contingut en mitjans públics catalans que demostra el què espectadors i espectadores intueixen cada dia: la invisibilitat de l’esport femení a la televisió.
Si quantitativament la presència de les esportistes en les dues televisions és insignificant, la situació no millora quan s’analitza la qualitat dels espais i les hores d’emissió. Gairebé el 20% de la totalitat de la informació esportiva femenina es va emetre de matinada, un intempestiu horari només apte per a insomnes al qual anava destinada la retransmissió de l’obert de Vic de tennis taula.
En relació amb la freqüència, l’esmentat estudi assenyala que les emissions esportives en dies laborables representen el 5,4% de la programació total; aquest percentatge augmenta fins al 33,6% durant els caps de setmana, increment del que no se’n beneficien informacions o reportatges relacionats amb l’esport femení, que dissabte i diumenge se situen per sota dels paupèrrims percentatges habituals.
Els programes informatius acullen el més gran percentatge de les emissions esportives, el 22,2%, però les activitats femenines tenen més gran presència en els divulgatius. Quina és la tipologia de la presència esportiva de les dones a TV3 i C33? Segons l’esmentat estudi, apareixen en un 88% com a protagonistes, un 3,5% com a personatges complementaris, un 2,3% en papers secundaris i el 6,1% de les ocasions com a expertes.
El menyspreu a què els dos canals públics sotmeten les esportistes té repercussions que van més enllà de la valoració social i afecten directament a l’evolució i millora de l’esport femení català. Si no hi ha imatges de televisió, no hi ha patrocinadors perquè el que no es veu en la petita pantalla no existeix a nivell promocional, i si no hi ha patrocinadors no hi ha possibilitat de créixer.
Això pot explicar l’escassa presència d’equips femenins en les màximes categories de l’esport espanyol i les renúncies a competicions europees que diversos equips femenins s’han vist obligats a realitzar en els últims anys per manca de patrocinadors potents i mitjans econòmics, per l’absència total de la repercussió mediàtica dels seus èxits.
Però hi ha més. La televisió crea models de vida, marca actituds i imposa referents. Quins referents tenen els escolars catalans a l’hora de decantar-se cap a l’esport? Jugadors de futbol, de bàsquet, de tennis, només homes. Què se’ls està dient a les nenes a través de la pantalla de televisió? El missatge subliminal és molt clar: no hi ha dones que facin esport, que triomfin en la competició, que corrin, saltin, encistellin o rematin una pilota, en conseqüència l’esport és cosa d’homes.
No sé si és aquest el missatge que es vol donar a través dels dos mitjans d’informació pública, però el fet cert és que aquest és el missatge que arriba a la societat, a les escoles, a les nenes i als nens. És cert que el tracte que TV3 i C33 donen a l’esport femení no és pitjor que el que ofereixen la resta de mitjans de comunicació, però estem parlant de dues televisions públiques a les quals s’ha d’exigir un comportament ajustat a les regles del joc. I se suposa que en aquest apartat no entren polítiques informatives excloents per raó del sexe.
