Rosalind Gill imparteix classes d’anàlisi social i cultural al King’s College de Londres. És autora de Gender and the media (2007), Secrecy and silence in the research process: feminist reflections (2009) i New femininities: postfeminism, neoliberalism and subjectivity (desembre).
La seva ponència sobre la representació femenina en els mitjans de comunicació va obrir la jornada del desè aniversari de l’Observatori de les Dones en els Mitjans de Comunicació.
¿Què la molesta de la representació de la dona en els mitjans?
Crec que el sexisme s’ha convertit, una altra vegada, en normal i acceptable. Una nova generació de dones ha crescut pensant que el valor primordial de la dona es vincula a la seva aparença i el seu atractiu. I poques veus feministes parlen d’això.
¿Com fa còmplices d’això els mitjans?
La qüestió sobre la influència dels mitjans de comunicació és delicada. Ningú vol argumentar que les dones joves són entabanades passivament, abduïdes per les imatges i els missatges que serveixen els mitjans.
Imatges que la gent vol veure.
Estem portant els nostres cossos cap a imatges idealitzades que probablement no són ni reals, per l’ús de photoshop, les operacions i altres coses semblants. En comptes d’operacions, penso que hauríem de transformar la nostra societat per acceptar les dones en tota la seva diversitat de talles, colors, edats, formes i ètnies.
En masculí passa el mateix.
Part de la meva feina és sobre els homes, i crec que objetivitzar imatges del cos masculí perfecte també és perjudicial per a ells. Potser és menys sever que en les dones, però la pressió en ells s’intensifica. Homes i dones hem de lluitar per crear igualtat, esperança i relacions de gènere generoses.
El Govern espanyol acaba d’eliminar el Ministeri d’Igualtat. ¿Què li provoca aquesta notícia?
M’ha xocat. Era bàsic per promoure i dirigir el progrés cap a la igualtat. Em preocupa que sense el ministeri encarregat específicament d’això veurem atacs morals a la representació sexual de la dona, però no seran ni feministes ni polítics. No estic en contra de les representacions explícites de sexualitat, però sí en contra del model sexista de joves de corbes de quiròfan, reflex dominant del porno.
