Al seu 57 anys és mare de tres fills, esposa, àvia i alta funcionària europea, primer al capdavant de la Direcció General de Traducció i Edició del Parlament Europeu i ara de la de Comunicació. Parla anglès, francès, holandès i italià. Juana Lahousse-Juárez (Cantoria, Almeria) diu que tot això ha estat possible gràcies a un marit meravellós i a uns fills que han sabut adaptar-se a la seva absència. Assevera amb entusiasme que Brussel·les és un projecte preciós.
¿Com aconseguiria l’àrdua tasca de transmetre a un ciutadà corrent els beneficis que li ofereix el Tractat de Lisboa?
Li diria dues coses. Gràcies al teu vot podràs contribuir a l’Europa del futur, l’Europa que tu vols per a tu i per als teus fills i filles. Li explicaria que el Parlament té més poder de decisió i que obre les portes a la participació del ciutadà. Lisboa obre la participació ciutadana amb una subsidiarietat…
Potser això no ho entendria.
Efectivament, em corregeixo. Dir al ciutadà que Lisboa té mecanismes perquè tu al teu poble o a la teva ciutat puguis fer preguntes a Europa i hi puguis participar.
¿El ciutadà necessita més exemples concrets de com l’Administració europea influeix en el seu dia a dia? Posi-me’n algun de recent.
El roaming, però això ja és antic. El Reach.
¿Què és el Reach?
La llista de components tòxics que entren en la fabricació de determinats productes.
És curiós com sorgeixen conceptes i vocables amb els quals a la gent li costa connectar.
Els estibadors, el plàtan canari… ¿Això s’entén?
¿Per què el ciutadà se sent tan allunyat de les institucions europees? ¿S’ha comunicat bé?
Europa és jove, joveníssima. Potser no s’ha fet totalment bé ni s’hi han dedicat els diners i els recursos necessaris, però s’ha fet. Si hi ha hagut algun error ha estat no parlar amb un llenguatge que la gent entengui. Però també és responsabilitat dels estats. A partir que un Estat es resisteix a donar més poder a Europa, es resisteix que hi hagi una comunicació institucional. Els estats han d’invertir positivament perquè tots entenguem que Europa ha de suplantar la decisió nacional i que hi ha primacia del dret europeu.
Però això no crec que faci gaire gràcia als estats.
Doncs això.
¿Quines són les línies mestres de comunicació de la Unió Europea?
Reconnectar dins i fora amb els polítics i amb els ciutadans i la descentralització. No es pot parlar igual a un suec que a un sicilià. El missatge ha de ser el mateix, però amb fórmules diferents.
Ha dit en la seva exposició que una comunicació intel·ligent passa per parlar clar i dir veritats. ¿Es mentia abans?
La noció de transparència és una noció molt nova en política. Aquesta transparència s’aplica al món de la comunicació al dir que el ciutadà té dret a saber, que ja no és un luxe, que ja no és qüestió d’alguns privilegiats. La transparència forma part del contracte que una institució ha de tenir amb els ciutadans.
¿Així que la gran tàctica comunicativa de l’opacitat ja no funciona?
¿Què hi guanyes amb l’opacitat?
¿Fins ara la política de comunicació de la Unió Europea ha sigut opaca?
No, però s’ha privilegiat la noció del consens, del pacte. Al ciutadà li interessa saber per què.
¿Ha dit que es projecta primer com a dona i després com a persona? ¿Per què?
Perquè m’he adonat que la manera com gestiono la meva professió, el contacte que tinc amb la gent, el dia a dia de la meva feina, està profundament marcat per la dona que sóc. El resultat de ser mare, de ser esposa, de ser dona. La gent que treballa amb mi percep que gestiono i dirigeixo amb un fort temperament, però sóc primer que tot una dona.
¿Vostè creu que la dona encara necessita discriminació positiva?
Tot depèn del tipus de càrrec a què es vulgui presentar, de la carrera a què ha optat. Hi ha carreres que estan més obertes per a les dones, on n’hi ha moltíssimes, i hi ha carreres més difícils, tot el que fa referència a la tecnologia… Es necessita la discriminació positiva no tant en el moment d’arribar a la feina, sinó en l’accés als estudis per optar per una via molt diferent del que es proposa per a la dona.
¿Seria ideal no haver de recórrer a la discriminació positiva?
Efectivament, seria ideal no discriminar en positiu.
¿Com se sent, vostè, al ser la dona espanyola amb més rang a la Unió Europea?
Em sento enfront d’un repte extremadament important, tant personal com nacional.
