Maria Àngels Anglada va ser una escriptora molt exigent amb si mateixa. Tenia molt clar on situava el llistó de qualitat, sempre ben alt, perquè una obra fos publicable. Per primera vegada, una dècada després de la seva mort, un sol llibre aplega tota la seva obra poètica, curta però brillant, en un volum publicat per Edicions Vitel·la. Són 83 poemes: els que l’autora havia publicat en vida als reculls Columna d’hores i Arietta, més el conjunt inacabat i inèdit fins ara Arietta II, que inclou nou poemes escrits entre 1996 i 1998. L’escriptor i crític Sam Abrams, que en signa el pròleg i les notes que complementen cada poema, exclama amb rotunditat que amb aquesta obra Anglada rep el reconeixement merescut en la «primera línia de la cultura catalana».
«El que sento més profund és la poesia», havia manifestat Maria Àngels Anglada, una escriptora que va treballar tots els gèneres però que en la poètica hi va deixar segurament l’empremta més personal, més lúcida. La Poesia completa omple un buit incomprensible en la literatura catalana, en allò que alguns crítics considerarien com el cànon essencial de les lletres catalanes. El llibre recull tota l’obra poètica d’Anglada, almenys tota la que ella hauria volgut publicar, atès que va escriure altres poemes, els quals va descartar per massa íntims o senzillament perquè no n’havia quedat satisfeta. El volum aplega, doncs, cinc poemaris: Díptic, Kyparíssia, Carmina cum fragmentis, Arietta i el fins ara inèdit Arietta II, una carpeta de la qual s’ha respectat el títol, que Anglada no havia pogut publicar en vida i que ara veu la llum per primer cop en un llibre, tot i que algun poema sí que s’havia publicat en revistes. D’Arietta II són els poemes nous, els més recents. La resta estaven repartits en els reculls Columna d’hores (1965-1990), publicat per Columna el 1990 i Arietta (Columna, 1996). «Tots dos estaven exhaurits», apunta l’editora Gemma Garcia.
En els poemes inèdits apareixen els trets essencials de la poesia de Maria Àngels Anglada, tintada per la solidaritat i la implicació social, els temes contemporanis banyats per la seva formació clàssica. En són exemples «Làpida i Afrodita» o «Epigrama a l’antiga per una tomba d’Algèria».
«Feia anys que tenia ganes de veure aquest llibre, sento que he pagat un deute amb ella.» Sam Abrams, crític i escriptor, signa el pròleg del volum, que es va presentar dilluns a la Biblioteca de Catalunya. Abrams situa Anglada en el capítol dels poetes més «rigorosos, que escriuen només els poemes absolutament necessaris i acaben amb una obra breu però molt perfecta». Abrams subratlla «l’acusadíssim sentit de la solidaritat humana, social i política», que es tradueix en la denúncia de guerres com la del Vietnam, o sense anar més lluny, en la falta de llibertat del poble català. La seva novel·la cabdal, El violí d’Auschwitz, ara es podria portar al cinema gràcies a la directora i productora germanoamericana Sharon von Wietersheim, que n’ha adquirit els drets. Per la comunió del seu compromís ideològic amb la seva habilitat artística, Abrams opina que Maria Àngels Anglada mereix ser reconeguda al costat de poetes com W.B. Yeats, Salvador Espriu o Bertolt Brecht.
Una altra aportació interessant d’Abrams en aquest llibre són les notes aclaridores que aporten informació del context en què van ser escrits els poemes. També s’han inclòs a l’edició els pròlegs originals de cada poemari.
