‘HISTÒRIA DE LA LLENCERIA’. Sala d’actes del Castell. Prat
de la Riba, 10. Pallejà.
19.30
Com a colofó a l’exposició La roba del temps de les àvies, el Museu Municipal de Pallejà ha invitat la historiadora Conxita Solans a impartir avui una conferència sobre la història de la llenceria.
–¿La llenceria té història?
–Els canvis històrics en produeixen d’altres en els costums. La llenceria ha passat de ser un càstig per al cos femení a servir per autoafirmar-se, per agradar-se i definir-se socialment.
–¿Quina va ser la primera peça?
–Les romanes ja vestien roba interior per banyar-se a les termes.
–¿Qui passarà a aquesta història?
–Sens dubte una serà Madame de Pompadour, favorita de Lluís XV. Els pintors van plasmar la seva cintura impossible, que aconseguia estrenyent fins a l’extrem la cotilla, una cotilla de luxe. Va ser un model i els metges van alertar dels perills que comportava seguir-lo.
–¿Quins?
–Problemes pulmonars, estomacals i fins i tot la impossibilitat de concebre. La llenceria va atrapar el cos de les dones fins a fer-los mal.
–Però es van imposar els metges…
–I la Revolució francesa. Les dones acabalades van baixar del carruatge per anar a les Tulleries. Les humils lluitaven. En una societat nova i laica, la llenceria gairebé va desaparèixer. Els pits es descobrien i els vestits exhibien talls fins al genoll.
–Aquella moda es va esfumar.
–És que després va arribar la reina Victòria. Des d’Anglaterra i de la mà del seu modista Charles Worth, per molts l’inventor de l’alta costura, va imposar les faldilles acampanades i la moral puritana. Van tornar les cotilles, els pololos i el mirinyac.
–Massa complicat.
–Però durant la primera guerra mundial –l’altra gran ruptura amb la Revolució francesa– les dones van sortir al carrer a treballar. Conduïen ambulàncies i pilotaven avions. La cotilla es va partir en dos per facilitar el moviment.
–Ens vam tornar més pràctiques.
–Sí, però amb la segona guerra mundial, el cine i l’auge de les pin-ups, tot es va sofisticar. I van aparèixer les mitges de niló i les faixes amb lliga incorporada.
–I vam cremar els sostenidors.
–Un signe de llibertat. Però el duel de llenceria de la pel·lícula Armas de mujer…, això és autoafirmació.
–¿Hi ha alguna cosa inamovible?
–La camisa, per dins o per fora. Altres coses vénen i se’n van. Galliano va recuperar la cotilla, tan sensual al segle XVI com ara.
