La poeta i traductora Montserrat Abelló s’ha mort avui a noranta-sis anys. Nascuda a Tarragona el 1918, esdevingué la mare de les poetes de la generació del setanta, i avui és encara un referent important de les més joves. El seu feminisme i una gran destresa la van portar a traduir, sobretot, Sylvia Plath, Adrienne Rich i Anne Sexton. Va rebre reconeixements, com ara el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, el 2008, i la Creu Sant Jordi, el 1998.
Abelló va estudiar a l’Institut Tècnic Eulàlia, on va coincidir amb Josep Palau i Fabre. Després va entrar a la Universitat de Barcelona i, en acabat, començà a fer classes en un institut.
La guerra la marca: creure en grans ideals, les causes justes, va ser un revulsiu que la va situar al món. Però la guerra es va perdre i ella va acompanyar el seu pare a l’exili, mentre la mare i els germans es quedaven a Catalunya. De primer es va instal·lar a Londres i va treballar per als qui fugien de la persecució nazi. Després va anar-se’n a Xile.
L’etapa de Xile, una vintena d’anys, va ser llarga i important. S’hi casà amb Joan Bofill i tingué tres fills, l’últim dels quals amb síndrome de Down. Aquest fet la va trasbalsar i li va despertar la necessitat d’escriure poesia, a raig.
Però no va publicar el primer llibre, ‘Vida diària’, fins l’any 1963, quan ja havia tornat a Barcelona i tenia més de quaranta anys. I després en va passar divuit més sense fer-ne cap. ‘No me’n vaig adonar, perquè no vaig deixar de fer coses’, digué. El 1981 s’edità ‘Paraules no dites’. I amb la jubilació començà a publicar regularment: ‘El blat del temps’ (1986), ‘Foc a les mans’ (1990), ‘L’arreu de l’aigua’ (1995), ‘Són màscares que m’emprovo’ (1995), ‘Dins l’esfera del temps’ (1998). El 2002 apareix el volum ‘Al cor de les paraules’, que recull tota la seva obra poètica. I després encara s’editen ‘Asseguda escrivint = Seated Writing’ (2004) i ‘Memòria de tu i de mi’ (2006).
L’any 2002 va aplegar la seva obra poètica en un únic volum, ‘Al cor de les paraules’, guardonat amb els premis Cavall Verd – Josep M. Llompart, Cadaqués – Quima Jaume i Lletra d’Or. L’any 2007 va rebre el premi Cavall Verd – Rafel Jaume per les traduccions de Sylvia Plath, i el 2008 el Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i el Premi Nacional de Cultura. El 1998 li havia estat concedida la Creu de Sant Jordi.
La cerimònia de comiat serà el dissabte, 13 de setembre, al tanatori de les Corts.
Font: Vilaweb
