L’ex delegat del Govern per a la Violència de Gènere, Miguel Lorente, ha ressaltat que hi ha “una desigualtat manifesta que afecta les dones” ja que “la cultura que tenim està construïda sobre referències masculines que deixa reduïda a la dona a determinats rols o espais “sent necessari que” la societat sigui més crítica amb la desigualtat “.
Lorente ha intervingut com a ponent a la trobada organitzada per la Universitat Internacional d’Andalusia (UNIA) ‘Prevenció de violència de gènere en centres educatius’, que s’està desenvolupant al Campus Antonio Machado de Baeza (Jaén), i ha ressaltat en una entrevista a Europa Press la importància que “l’educació modifiqui les referències culturals que desenvolupen les identitats masclistes, perquè el masclisme és una qüestió cultural”.
Una cultura apresa “difícil d’eradicar si analitzem quina és la realitat social d’Espanya, on una part de la societat justifica i entén que la violència és necessària per resoldre alguns problemes”. Lorente ha aportat dades de l’Eurobaròmetre de 2010 per contrastar aquest fet: “el tres per cent de la població a Europa ia Espanya considerava que la violència era justificable en algunes circumstàncies, i un u per cent que la defensava en qualsevol circumstància”.
Segons l’ex delegat del Govern, “un 15 per cent de la població considera que la violència sexual no és greu, minimitza el problema, i resulta molt difícil modificar aquesta situació amb un missatge sol dins les aules, per la qual cosa requereix d’una acció global “.
Ha subratllat la necessitat que la societat “exerceixi com a factor de crítica” i que es potenciï un missatge “d’igualtat que la posi com un valor per articular relacions en la nostra societat”. “Cal ser rotunds amb la crítica a la desigualtat, la discriminació i la violència”, ha insistit, i alhora ha admès que “estem molt lluny en el camí”. “Encara dues de cada tres persones analfabetes al món són dones, la pobresa té un perfil de dona, igual que la precarietat en el salari”, ha apuntat.
“la crisi i certes polítiques ens estan fent retrocedir”
Lorente ha assenyalat que la crisi que travessa el país “ha generat incertesa i quan això passa sol produir un replegament cap enrere, cap a elements més conservadors d’identitat i conductes d’homes i dones”.
En aquest context ha citat exemples com “la publicació de l’Arquebisbat de Granada d’un llibre que portava per títol ‘Casa’t i sé submisa’ o les declaracions del ministre Arias Cañete sobre la superioritat de l’home sobre la dona”, assegurant “que això fa uns anys no es produïa, ja que estem experimentant un retrocés “En aquest context, també ha citat algunes polítiques del Govern” que fomenten aquestes desigualtats i reafirmen tota aquesta cultura que té com a referència l’home i la dona relegada a un altre pla “. Per exemple, ha manifestat la seva sorpresa “que a poc de començar el curs escolar, el Govern plantegi la segregació a les aules”. Segons Lorente, “això suposaria tot un endarreriment a les qüestions socials que potencien els casos de violència”.
“violència de gènere palpable entre els adolescents”
L’exdelegat del Govern ha alertat que “la violència de gènere entre els adolescents és palpable perquè es reprodueix el que es considera normal i après culturalment”. En relació a això, ha assenyalat “un estudi que vam realitzar amb nois i noies d’entre 15 i 18 anys amb més de 12.000 enquestes a les 17 comunitats autònomes, reflectia que el nou per cent de les noies reconeixien haver patit violència i el 13 per cent dels nois van reconèixer haver exercit “. Una dada “significatiu” ja que “els nois reconeixen quatre punts per sobre haver exercit violència del que les noies identifiquen com a tal, el que manifesta que encara hi ha certes conductes que es veuen amb normalitat sota la justificació: per gelosia, perquè demostra la seva amor, perquè van provocar, etcètera “, ha recalcat.
“les dones se senten culpables, Quan l’única culpa és de l’agressor”
Aquesta “normalització” de certes conductes provoca que en molts casos “les dones acabin sentint-se responsables del que els ha passat”. Així ho ha manifestat Lorente, citant també el cas de la violència sexual. “En molts casos el context segueix justificant que la víctima hagi patit una violació per com anava vestida, per l’alcohol que havia consumit, per les relacions que havia tingut, i tot això està socialment construït”, ha afirmat. “Ens adonem que fins i tot les persones que legislen o estan en els judicis estan impregnats d’aquesta qüestió cultural”, ha declarat, alhora que ha afegit que “el nombre total de condemnats per violació al món no arriba a l’u per cent, sent el delicte més impune que existeix “.
Sobre la postura del Govern de llançar recomanacions preventives per evitar aquests casos de violació, ha apuntat que “si et prevenen i s’acaba produint l’agressió acaba culpabilitzant la víctima, quan l’únic culpable és l’agressor”. En la seva experiència com a metge forense, Lorente ha assegurat que “no he vist a una sola víctima de violència sexual que no se senti culpable, fan una regressió dels fets i busquen el moment en què es van equivocar”. Per aquest motiu, ha comentat que “el Govern hauria d’acompanyar a estar recomanacions d’un altre tipus de mesures per prevenir aquesta acció i llançar missatges crítics contra l’agressor”.
Per a Lorente “la denúncia no hauria de ser el primer pas, ens entestem en què les 600.000 dones que pateixen violència -de les quals només denuncien 120.000- segons els estudis, denunciïn, però és un passadís massa estret i fosc, es necessiten més altres tipus de recursos d’ajuda, assessorament, atenció i treure a aquesta dona d’aquest clima gèlid perquè denunciï “.