Ahir al Còctels and Net que celebrem cada mes per teixir xarxes i compartir coneixements entre dones presents a Internet, Silvia Cobo va explicar la seva trajectòria com a periodista experta en xarxes socials. Va començar com a bloguer de forma autònoma, sota el pseudònim de «Lola cómo mola», escrivint sobre temes que li interessaven protegida per la llibertat que li donava una identitat anònima. Normalment, feia cròniques sobre esdeveniments, i tot i la seva rigorositat periodística, sempre intentava distingir-se afegint un to divertit als seus escrits.
Silvia Cobo té una llarga trajectòria professional abans de començar a treballar per a El Periòdico: treballava del que podia, a una ONG, a una editorial, com a freelance formant a periodistes en temes d’internet… A més, durant l’atur aprofità per escriure un llibre sobre aquest precís tema: Internet para periodistas. A pesar de tenir un màster, Silvia sempre diu que la forma amb què ella més ha après ha sigut llegint altres blogs: «Si tens un interès, internet t’obre el món, ja que hi ha moltíssim coneixement gratis allà». De fet, és una ferma defensora de la xarxa com a espai on fer visible els teus projectes i on poder contactar amb gent amb interessos comuns, i es nega a pensar que estar present a Internet sigui sinònim d’exposar la teva intimitat. La xarxa és un espai que ha estat especialment rellevant per a la visualització dels projectes de moltes dones que, com expliquen les investigadores de l’equip D’ On Son Les Dones, són molt reticents a ocupar espais d’opinió dels mitjans de comunicació tradicionals a causa de la discriminació de gènere que allà pateixen.
A continuació Silvia va parlar de les xarxes socials que fa servir i dels seus diferents usos. «Facebook és com el guia telefònica , allà hi és tothom», aquesta xarxa social és ara mateix la més poderosa amb diferència, de fet, ha comprat dos dels seus possibles competidors: Whatsapp i Instagram. Per tant, es tracta d’un espai on qualsevol persona que vulgui visibilitzar-se a la web hauria de tenir en compte. Tanmateix, explicà alguns desavantatges d’aquesta xarxa, com per exemple que només el 0,5 dels posts que publiques en visibilitzen i que no prioritza els articles més rellevants sinó aquells que més interaccions tenen. És per això últim pel que Facebook tarda una estona a donar-li visibilitat a una publicació. De manera que si busques immediatesa, Twitter és una bona alternativa per aconseguir-la, ja que el contingut publicat a aquesta xarxa social és visibilitza directament. Per contra, explicava la Silvia, a Twitter costa més viralitzar continguts.
D’entre les dones assistents, va sorgir la pregunta entorn de la veracitat de la informació a les xarxes i de com això afecta la feina del periodista. La Silvia va fer una crítica a un hàbit assidu entre els usuaris de xarxes socials, i és el de compartir i comentar sense haver llegit els continguts de la notícia o de l’article. D’altra banda, entén que el ciutadà mitjà no pot dedicar el seu temps a comprovar la veracitat de certes informacions. Ni tan sols periodistes d’alt nivell són immunes a creure’s un fake. La Silvia té algunes tècniques, com són la verificació d’imatges a través de Google Images, i tot i això molts cops costa molt poder demostrar que alguna informació és falsa: ella tardà 3 dies a aconseguir-ho en un dels sonats casos de Tomasso De Benedetti.
Altra inquietud de les assistents era com donar importància a la qualitat periodística de les notícies o els articles en un entorn on vivim a la dictadura del click. Silvia es queixa d’aquest model de negoci, però també defensa la idea que s’ha de pensar que l’audiència és intel·ligent i fer esforços per donar rellevància o fer viral aquells continguts que creus que ho mereixen. Per a això s’ha de tenir una estratègia, com és donar especial rellevància a la part visual de la notícia, per tal que sigui atractiva. Avui dia el 80% de les persones que llegeixen una notícia ho fan des dels seus mòbils, per tant s’ha de pensar la part visual des d’allà: posar imatges en primer pla en lloc de en pla general per tal que sigui més fàcilment visible per a pantalles petites. També cal trobar moments bons per fer-ho: diumenge a la tarda per exemple, és un molt bon moment, ja que no hi ha tanta pressió periodística.
Aquestes han estat les asistents que han volgut compartir les seves xarxes socials
