Val la pena d’entrar a la pàgina web de La Tafanera i llegir les reaccions que ha suscitat entre els homes la publicació de la notícia sobre el concurs de vídeos per a dones de Dones en Xarxa, FEMITIC. Aquí trobareu l’enllaç directe.
Que els homes es queixin perquè també volen participar en aquest concurs és comprensible. Amb premis de 5000 i 2000 euros, qui no voldria!?!? Però, de seguida, els comentaris comencen a girar entorn la suposada discriminació que pateixen, que si el concurs estigués adreçat només a homes les dones ens escandalitzariem i, al final, algun comentari sexista com per exemple «tothom sap la naturalesa de la dona i el seu art per fer-se la víctima«.
Si alguna persona encara dubtava de la necessitat de que existeixi un concurs d’aquestes característiques (o la pròpia associació Dones en Xarxa), aquí teniu la resposta. Cap dona ha votat ni comentat la notícia excepte les que formem part de Dones en Xarxa. Conclusió: les dones no visiten La Tafanera (potser no saben ni tan sols què és ni com s’utilitza). Els homes, en canvi, sí. Per tant, la veu que s’acaba escoltant és la dels homes. I, malauradament, aquesta veu sol ser sexista.
Si prenem com a exemple aquestes dades i les extrapolem a la resta de la xarxa… doncs ja tenim el perquè de la fractura digital de gènere, del llenguatge sexista, dels estereotips de gènere i de totes les altres coses que Dones en Xarxa lluita per erradicar.
Jo he procurat defensar la nostra posició de manera racional i informada, mencionant la necessitat de què les dones estiguem a Internet (i no de què es parli d’elles) i posant altres exemples de discriminació positiva. He evitat fer comentaris del tipus «tothom sap la naturalesa dels homes i de la seva necessitat de sentir-se superior a les dones per demostrar ‘lo machos’ que són» o coses d’aquest estil (que l’últim comentari ben bé s’ho mereixia).
Si a vosaltres, dones (o homes sensibles al concepte d’igualtat), també us han molestat aquests comentaris, no perdeu més temps i feu notar la vostra veu a La Tafanera abans de què la notícia caigui de la portada i es perdi dins les seves pàgines, com si res hagués passat.
