Cineasta, guionista i profressora de l’ESCAC (Escola Superior de Ciències Audiovisuals de Catalunya). La Rosa Vergés és tota una institució en el cinema del nostre país. Guardonada fins i tot amb un Goya a la millor direcció novell per Boom boom, ha treballat diveros gèneres cinematogràfics, com ara el musical amb Tic Tac, “una pel·lícula per nens, però tractats com a espectadors, amb respecte“, en paraules de la pròpia Vergés. Fins i tot ha escrit i ha il·lustrat contes.
Aquesta artista polifacètica va ser la ponent convidada al darrer dels dinars temàtics que organitza Dones en Xarxa. Vergés va voler començar la seva intervenció parlant de la figura d’Alice Gui Blanchet, “una dona a qui els Lumière deuen moltíssim, ja que va ser a ella a qui se li va acudir rodar petites històries de teatre amb el recent inventat cinematògraf“.
Per la cineasta, analitzar el paper de les dones al cinema vol dir fer-ho “davant i darrera del mirall“. “Davant de càmera estan les actrius, que no acostumen a representar dones reals, sinó més aviat papers fets a mida per alimentar la fàbrica de somnis i els seus ideals“, va manifestar Vergés, que en aquest sentit, va recordar que “una actriu com Marlene Dietrich tenia una cara tant interessant perquè li havien tret tots els queixals“.
Pel que fa a la posició de les dones darrera de la càmera, la Rosa va reconèixer que les cineastes acostumen a crear personatges femenins que s’assemblen a les dones de debò. I que cada vegada hi ha més creacions de dones. “Tot i que això no vols dir que en tinguem cosciència de totes les que hi ha“. I va afegir que “Pilar Miró o Isabel Coixet han obert un gran camí“.
El problema per la directora és el cinema ha deixat de ser un art per convertir-se en una indústria. “Es creen models irreals que ens persegueixen“, va dir. Tot i això, Vergés va demanar que més dones s’afegeixin a aquesta indústria, ja que “a païssos on no hi ha dones referents” es pot ajudar a “obrir els ulls“.
