Les dones i els homes de Catalunya commemorem un any més el 8 de març, el Dia Internacional de totes les dones. Un dia ple de reivindicacions, d’homenatges i d esperança. En la commemoració del 8 de març com a Dia Internacional de les Dones, recordem la vaga de les obreres tèxtils nord-americanes de 1857, l’incendi de la fàbrica Cotton o el de la Triangle Shirtwaist Company, de Nova York, a on van morir 142 obreres que l’any anterior havien mantingut una important vaga per demanar millors condicions laborals.
Des de l’inici de la revolució industrial, Catalunya no va quedar al marge de les reivindicacions de les dones per millorar les precàries condicions laborals. Un exemple és la vaga que 3500 treballadores del sector tèxtil d’Igualada van fer el 1881. Des de llavors, les fites aconseguides són moltes però, no ens podem permetre ni un pas enrera. En els últims anys la nostra societat ha avançat cap a la igualtat de forma important i significativa quant els drets de les dones però, encara hi ha molts objectius a aconseguir; les morts per violència masclista són un clar exemple de que la igualtat i el respecte cap a les dones no s ha assolit.
El projecte per construir una societat basada en la llibertat, el respecte i la igualtat d oportunitats, de valor i de tracte entre dones i homes és el camí en el que és cabdal el compromís i la implicació dels homes.
El treball per la igualtat la nostra societat el cataloga exclusivament com una reclamació de les dones. Aquesta visió no és completa, és parcial, perquè la igualtat ens afecta molt als homes, ja que és el nostre camí cap a la millora del nostre propi benestar. Sense oblidar totes les discriminacions sexistes i masclistes que pateixen les dones, els homes
també hem de ser conscients de que patim el masclisme. El masclisme també ens afecta de forma negativa, i així queda demostrat quan veiem que protagonitzem molts dels problemes socials del nostre país. Els homes protagonitzem majoritàriament problemes socials com el fracàs escolar, la violència masclista, la violència homofòbica, les conductes de risc que acaben provocant els accidents de trànsit, les adiccions d alcoholisme, drogodependències, la deliqüència urbana i tot queda reflectit posteriorment a les presons; 9 de cada 10 persones que habiten a les presons catalanes són homes.
Què és el què fem els homes? Ens hauríem de preguntar profundament.
Els homes hem de prendre consciència que al llarg de les nostres vides anem aprenent a seguir, des de ben petits, referents de gènere masculí tradicional i hegemònic. Referents amb aspectes sexistes i no igualitaris. Amb aquests referents no fem més que adquirir rols de gènere masculí
que per exemple poden fer que actuem amb conductes excessivament agressives o violentes, no respectuoses amb la diferència, visquem una paternitat distanciada i; per tant, no satisfactòria, o no explorem ni expressem els nostres sentiments d’una forma responsable i en harmonia.
Aquestes són només algunes mostres de que el masclisme, la masculinitat tradicional i que es mostra com la hegemònica, no ens beneficia, sinó que també ens perjudica. Per tant, els homes hem d assumir la nostra responsabilitat individual i col·lectiva davant la
discriminació i el sexisme contra les dones i, per altra banda, per una millora del nostre benestar personal. Els homes ens hem d implicar en la Igualtat. No podem continuar mirant cap a un altre costat. Els homes actuals no som culpables dels milers d anys de masclisme que conformen la nostra història. Però sí que és la nostra responsabilitat col·lectiva reconèixer les injustícies que el model tradicional masclista ha generat, principalment sobre les dones. Aquest és el punt de partida
necessari per a la reconstrucció d una societat que es basi en noves relacions i valors.
La nostra responsabilitat individual consisteix en el compromís personal de fer tot el possible per a no reproduir el masclisme i la discriminació a les nostres vides, en el nostre entorn familiar i social més immediat. Ens hem aturat a pensar en els guanys que obtindríem els homes amb la igualtat? De veritat creiem que val la pena continuar tancats i negant el canvi?
El masclisme també és dolent pels homes. El masclisme i el sexisme són els nostres enemics comuns. Donem suport a les justes reivindicacions de les dones i reflexionem internament sobre el nostre paper a les nostres vides i la societat. Treballem per la igualtat, visquem el canvi que tenim pendent. Fem-ho per elles i per nosaltres.
