El feminisme perfecciona les democràcies actuals però, davant els avenços en les llibertats, sempre es produeixen discursos reactius. L’agenda política de les dones es negocia de manera permanent i això significa que no existeix el reconeixement dels drets de les dones i aquesta negociació sistemàtica implica la debilitat de les dones com a subjectes polítics i la consideració que no hi ha drets reconeguts.
És l’opinió d’Alicia Miyares, doctora en Filosofia i consellera tècnica de la Unitat de Dona del Ministeri d’Educació, que intervindrà, amb la ponència “Ciutadania i feminisme”, en el cicle de formació contínua sobre Igualtat i Polítiques Públiques, organitzat per la secretaria de Polítiques d’Igualtat del Partit Socialista de Madrid.
Alicia Miyares posa com a exemple la polèmica suscitada entorn de l’avortament que, segons el seu parer, hauria de ser un dret, i tanmateix continua formant part de la vindicació feminista dels drets sexuals i reproductius. “Està contínuament sotmès a polèmica, i això ens indica que no hi ha consideració que sigui un dret”.
La paritat, és a dir, el dret a què hi hagi una participació equilibrada per sexe en les institucions “és un dret que deixa de ser-ho en el moment que intuïm que no existeix un consens que ho aprovi”. Per això, en la següent legislatura, depenent del que succeeixi, “podem trobar-nos amb institucions paritàries o al contrari”, mentre que si fos un dret, seria irrevocable.
Els punts bàsics de l’agenda de les dones s’estan negociant de manera permanent. L’educació, no només des de l’accés sinó en la presència de les dones en el saber i als llocs d’autoritat del coneixement està sempre a debat, com l’agenda feminista continua negociant l’accés al poder, el dret a la no violència i a la independència econòmica, i “això és un indicador del qual les dones no som subjectes polítics plens i que no existeix el reconeixement de drets de les dones”.
