Les empreses cotitzades europees estan obligades a destinar almenys el 40% dels llocs dels seus consells d’administració l’any 2020, segons la proposta legislativa que la Comissió Europea presentarà a l’octubre.
La mesura serà obligatòria per a aquelles companyies que tinguin més de 250 treballadors o tinguin uns ingressos superiors a 50 milions d’euros anuals. En cas d’incompliment, s’enfronten a sancions administratives i podrien ser excloses dels ajuts estatals i de l’adjudicació de contractes.
La quota, que només s’aplicarà als membres no executius del principal òrgan d’administració d’una organització, pretén salvar el desequilibri de gènere en les empreses i respon al fracàs de les mesures d’autoregulació que Brussel impulsar per intentar augmentar la presència femenina en les organitzacions.
Segons la UE, al gener, les dones representaven el 13,7% dels llocs de consellers de les cotitzades europees, quan suposen el 60% dels llicenciats universitaris.
La mesura no és excepcional, assenyala la Comissió, ja que onze Estats membres han adoptat quotes nacionals per reforçar la igualtat de gènere en els consells. Els casos en què s’han implantat, la presència femenina va augmentar de manera important. A França, per exemple, la llei va entrar en vigor gener de 2011. Contempla que el 20% dels consellers han de ser dones el 2014 i el 40% el 2017. El nombre de dones va augmentar 10 punts percentuals en un any, fins al 22%.
Altres estats membres en què s’ha implantat el sistema són Bèlgica, Itàlia, Holanda, Portugal, Dinamarca, Finlàndia, Grècia, Àustria, Eslovènia i Espanya. En el cas espanyol, la llei de 2007 estableix que totes les empreses amb més de 250 empleats han de comptar amb plans d’igualtat i preveu sancions en cas d’incompliment.
Entre els països contraris figuren Regne Unit i Suècia, igual que les grans empreses, que han instat a la comissària de Justícia, Viviane Reding, principal impulsora de trencar l’anomenat sostre de vidre, a ajornar la proposta, amb l’argument que, amb la crisi, no és moment de fer grans canvis en l’alta direcció i que la mesura interfereix en la lliure decisió d’empreses i accionistes d’organitzar els seus assumptes interns.
