Aquest és el primer any que un esdeveniment com el Mobile World Congress dedica un espai exclusiu per parlar, debatre i visibilitzar a les dones al sector tecnològic. L’anomenat Women4Tech neix de la necessitat de reivindicar tot el talent que el sector perd per la discriminació que pateixen en ell. Bob E. Shell, Group Chief Excecutive d’Accenture ho va explicar: la diversitat aporta innovació, i resulta especialment rellevant aconseguir la igualtat de gènere al sector per tal d’aprofitar totes les diverses experiències i pensaments que existeixen. Tot i ser conscient d’això, Bob feia autocrítica cap a la seva pròpia empresa, on s’havien marcat com a objectiu aquesta igualtat però on encara seguien ascendint abans a homes que a dones.
Va prendre el relleu del discurs Nicola Mendelsohn, VP EMEA a Facebook, que va sentenciar que la igualtat de gènere era bona per l’economia, i que per tant, potenciar la presència de dones als llocs de poder era una qüestió tant moral com productiva. Un exemple clar d’això és Facebook, una xarxa social on la clau bàsica del negoci és la cultura, i que necessita perfils laborals diversos que abastin la multiplicitat cultural de la societat. «La diversitat a Facebook és una qüestió de tots, no només de les dones», va declarar Nicola. El problema del sector són els estereotips presents a la societat en què determinades feines s’associen a homes. Per canviar-ho, cal mostrar des de l’educació dels més petits que les dones podem ser astronautes, metgesses, pilots de guerra…i també tecnòlogues.
Altres experiències van ajudar a dibuixar un mapa de la situació de la dona al sector així com de les diferents mesures que les empreses estan prenent. Fuencisla Clemares, explicà el cas concret de Google, que quan va adonar-se de la rellevància de la diversitat per a l’empresa (tant de gènere, com de raça o de sexualitat) va iniciar una sèrie de canvis amb alguns resultats avui dia. Van detectar que la forma automàtica de prendre decisions beneficiava sempre més als homes que a les dones. Els homes generalment demanaven més ser ascendits que les dones, i aquest fet, sense una anàlisi de gènere i unes mesures d’equitat, comportava l’automatització de l’ascensió laboral d’ells per sobre d’elles. Fuencisla va explicar que la presa de consciència va ajudar moltes més dones de l’empresa a demanar obtenir una millor posició laboral. També van detectar que el màrqueting que realitzaven estava sempre protagonitzat per un subjecte home blanc, i per això decidiren esdevenir molt més diversos i inclusius. Fuencisla acabà amb una dada per a l’esperança, mostrant totes les grans empreses de l’Estat Espanyol que estan dirigides avui dia per dones.
Sobre la qüestió dels estereotips iniciada per Nicola va aprofundir Patricia Fretcher, de SAP Labs, que va aportar la seva visió declaradament feminista del sector. Patricia explicà com va prendre consciència en comparar els seus privilegis com a dona blanca nascuda als Estats Units amb capital econòmic, amb la vida de la seva àvia, refugiada armènia que va haver d’empoderar-se sola davant una societat que li era hostil. Aquest relat vital l’utilitzà per explicar la necessitat de ser conscients dels privilegis i les opressions que ens travessen, i la rellevància que això pren a l’hora de plantejar canvis al sector TIC: «Les persones no canvien quan els hi dius que ho facin, sinó quan els hi ho permets». Amb això, Patricia va donar una dimensió sistèmica a la discriminació de gènere del sector i va reivindicar trobar solucions igualment globals. És a dir, que les mesures com les quotes d’igualtat, o l’intent d’ascendir a tantes dones com homes, de poc serveixen si no dónes a aquestes persones les ferramentes per aconseguir-ho, ni canvies la forma de pensar dels membres de l’empresa. Ja que sense una presa de consciència global, l’entorn laboral seguirà sent hostil per a les dones, i cap mesura numèrica suposarà un canvi vertader. Tot i això, aquests canvis estructurals són una tasca llarga i difícil, ja que, com explicà Lorena Boix-Alonso, Head of Unit a European Commission, els estereotips s’activen en cadascú de nosaltres de forma inconscient. Per il·lustrar-ho va explicar el cas d’un experiment en què a diferents persones els hi passaven una sèrie de perfils professionals de diversa raça i gènere amb les mateixes capacitats i coneixements i havien d’escollir ràpidament la persona que consideressin que era més adhient per a una feina concreta. Tothom escollia sempre un mateix perfil d’home blanc heterosexual. Per a aconseguir, doncs, l’equitat cal no només crear lleis i polítiques d’empresa, sinó creure fermament en elles. Una forma important de fer-ho és generar role-models empoderadors, ja que actualment només un 10% de dones apareixen als mitjans i quan ho fan solen tenir un paper de víctima. Algunes mesures que es van proposar en aquesta línia van sorgir de les paraules de Emer Timmons i Chelsey Baker, que explicaren la rellevància de potenciar l’esponsorització i la mentoria entre dones, com a base per aconseguir el seu lideratge. Però cal puntualitzar, ja que com va explicar Rimma Perelmuter, a la taula rodona sobre mentoria, coaching i educació, les dones estan excessivament mentoritzades i massa poc esponsoritzades, i això és una barrera molt gran a l’hora de l’emprenedoria. Altra mesura interessant que va sorgir venia de la mà de Christina Miller, presidenta de Cartoon Netwrok, que reivindicava la necessitat de generar dibuixos animats per a nens que fossin referents per a ells, com és el cas de bombolleta, una de les Super Nenes, que és programadora. Els nens són els que tenen el potencial per canviar el món futur i per això és tan important començar a treballar aquests aspectes des de petits. Lucy Quist, manager director de Airtel Ghana, reforçà aquesta idea explicant la seva pròpia experiència de normalització del fet que ella volgués ser enginyera. Per a ella, fou essencial que el seu avi la animés a dedicar-se a la tecnologia.
La normalització des que som ben petites és tant rellevant com la utilització de les oportunitats que les tecnologies ens donen avui dia per seguir treballant per la igualtat. A partir d’aquí, Arancha González, Executive Director d’ITC, va fer una reivindicació de la xarxa com a espai empoderador per a la dona, des d’on podia connectar-se amb altres dones, donar visibilitat als seus projectes i teixir xarxes de networking. Per això, va fer una crida a combatre la bretxa de gènere en l’accés a Internet i a la tecnologia.
