El nomenament de Janet Yellen al capdavant de la Reserva Federal la col · loca , segons ha dit el New York Times , com la dona més poderosa del món i ha tornat a posar de moda el debat sobre les dones en llocs de comandament . Yelen se suma així al costat de Christine Lagarde ( FMI ) , Angela Merkel ( Alemanya ) o Dilma Rousseff ( Brasil ) al selecte club de dones en llocs de màxima responsabilitat . Però més enllà de l’efecte mediàtic que impliquen aquests nomenaments , les seves figures són només la punta de l’ iceberg d’una tendència que cada vegada guanya més adeptes : la necessitat d’incorporar dones com a nou motor de l’economia .
La paraula clau en aquest procés és Womenomics . El concepte que juga amb els termes women ( dones ) i economic ( Economia) . La teoria que el sustenta va més enllà de les tradicionals reivindicacions dels moviments feministes o les organitzacions de dones que enarboren drets socials o arguments d’igualtat de gènere . Womenomics se centra exclusivament en nombres : és a dir en l’evidència que a mesura que creix la implicació de les dones en l’economia s’incrementa el Producte Interior Brut dels països . El concepte va ser encunyat per Kathy Matsui i els seus col · legues del totpoderós banc d’inversions Goldman Sachs .
El terme ha tornat a l’actualitat de la mà de Shinzo Abe , el primer ministre del Japó , qui en el seu article publicat el passat 25 de setembre a The Wall Street Journal avançava el seu discurs per a les Nacions Unides i declarava la seva intenció de posar en marxa els consells i recomanacions que el banc d’inversió nord-americà repeteix insistentment des de fa anys en cada informe anual sobre el seu país . Segons els seus càlculs , la plena incorporació de les dones a la força laboral pot incrementar el PIB nipó fins a un 15 %.
Japó ha necessitat molts anys i un canvi de govern per acceptar el que els mercats estan demandant cada vegada amb més insistència : la dona és una font de riquesa que els països estan desaprofitant . Que altres països li segueixin és qüestió de temps , perquè la pressió creix . En la mateixa línia que Goldman Sachs s’ha manifestat el Fons Monetari Internacional , la Unió Europea o la Universitat de Harvard en col · laboració amb Merrill Lynch .
L’organisme internacional amb seu Washington quantifica , en un informe publicat el passat 25 de setembre, l’impacte d’una major incorporació de les dones a la força de treball en el PIB amb creixements des del 5 % als EUA , fins a més del 34% en llocs com Mèxic . La Unió Europea , després d’anys reivindicant la necessitat de reduir la bretxa de gènere , s’apunta també a la moda de la quantificació . Només en el sector serveis , assegurava una comunicació emesa el passat 9 d’octubre, la falta d’accés de les dones està comportant una pèrdua de 9.000 milions d’euros .
«Les nostres reivindicacions sempre han estat al calaix dels temes socials . Si passar-les a l’economia vol dir que es van a aplicar sempre serà una bona notícia per aconseguir que el 50% de la població tingui els mateixos drets que l’altra meitat» , assegura Ana Bujaldón , presidenta de FEDEPE .
(…)
Font: Eldiario.es
