El futbol espanyol viu la seva edat d’or. Els títols no paren d’arribar a les vitrines nacionals. A tots aquests èxits s’han volgut sumar també les noies. Ahir, la Selecció femenina Sub-17 va tornar a proclamar-se campió d’Europa després de guanyar a França en una final que semblava abocada als penals. Però, just abans del xiulet final, el talent de Gemma Gili i la definició d’Alba Pomares li va donar a Espanya el seu segon entorxat continental consecutiu.
França, molt més física que el combinat nacional, va portar el partit a on volia. La seva pressió constant al centre del camp va posar en molts problemes a les noies que, tot i això, arribaven amb perill a la meta de Durant. No obstant això, cada robatori al mig del camp vermell significava perill, sobretot si Lavogez, la capitana francesa, es feia amb la pilota. De les seves botes van sortir les millors jugades de les gales que sempre trobaven en Noelia Gil un mur en el qual estavellar-se.
Amb el partit igualat i poques ocasions per a ambdós conjunts es va arribar al descans. Després de la represa, el cansament va començar a fer efecte a La Rojita, que es limitava a treure pilotes llargues buscant a Raquel Pinel, una illa enmig de la defensa francesa.
Transcorrien els minuts i tot indicava que de nou Espanya s’anava a anar sense marcar (és el primer gol que aconsegueix en una final europea). No obstant això, va aparèixer el talent en l’últim sospir del partit. Gemma Gili va lluitar una pilota solta al bec de l’àrea i, de taló, va assistir a Alba Pomares. La davantera no s’ho va pensar i el seu tir de vaselina va passar per sobre de la portera gala. Una obra d’art que significava un Europeu.
Espanya aixeca un altre títol continental sota l’atenta mirada de Villar, present a la llotja d’honor a Nyon. El segon entorxat consecutiu de les noies de La Rojita. Una altra vegada, Espanya és d’or. El regnat vermell continua…
