«Les nostres mares ens han explicat que la revolució ja està feta, que en els setanta ja van aconseguir el que demanaven. Ara veiem que la nostra vida no és més complicada que la d’un home. Per això la lluita feminista s’ha relaxat, sobretot, entre les més joves». Aquesta és la conclusió de Rita Maestre, estudiant de Ciències Polítiques a la Universitat Complutense de Madrid, de 23 anys, i membre de l’associació Contrapoder.
Com ella opinen diverses expertes feministes, que alerten del «miratge» d’igualtat que viuen les adolescents avui en dia. Així ho defineix Laura Nuño, catedràtica de Gènere, que creu que les joves només es donen compte de les desigualtats entre home i dona «quan tenen fills o quan volen promocionar la seva carrera».
En la mateixa línia es posiciona Gimena Llamedo, presidenta de la Federació de Dones Joves. «Les més joves no veuen el sostre de vidre, la diferència salarial, la manca de conciliació, no s’adonen que cal seguir lluitant», conclou.
«Les joves no perceben la lluita feminista com a necessària perquè viuen en una falsa aparença d’igualtat», resumeix Yolanda Besteiro, presidenta de la Federació de Dones Progressistes. «Simplement, no són conscients del problema», confirma Rita Maestre.
A Sabadell (Barcelona), les joves feministes de Justa Revolta comparteixen la seva postura. «A mi em van educar igual que al meu germà», assenyala Georgina Monge, de 25 anys, activista de l’associació des de fa més de set anys. «Però quan vaig complir els 15 i vaig començar a relacionar-me amb nois vaig veure conductes que no m’agradaven, com la possessió i la gelosia, i aquí em vaig adonar que hi havia coses de canviar», afegeix.
Però no totes les joves reaccionen davant aquestes actituds. L’informe Igualtat i prevenció de la violència de gènere en l’adolescència, elaborat per la Delegació del Govern per a la Violència de Gènere, va alertar l’estiu passat que el 9,2% de les noies d’entre 13 i 18 anys ha patit situacions de maltractament per part de la seva parella: insults, cops i fins i tot obligació de realitzar pràctiques sexuals.
A més, un 26,2% dels nois i un 10,1% de les noies, no consideren el control i l’insult per part de la seva parella com símptomes de violència masclista. En conflictes de sexe, un 4,3% justifica l’ús de la violència.
«Si toleren això és probable que en un futur tinguin una permissivitat molt alta al maltractament«, alerta Besteiro. Rita Maestre assenyala, a més, que «hi ha altres formes de violència simbòlica acceptades per les adolescents, com permetre que et toquin el cul en una discoteca».
«Les joves veuen el feminisme com una cosa antiga, però els seus models afectius es basen en una idea d’amor a lo John Wayne, en què control és sinònim de cura«, sentencia Nuño. A més, «viuen la solitud com un fracàs i per això és més fàcil que s’empassin el que sigui per no estar soles», afegeix la catedràtica.
La solució? Un procés de socialització que canviï aquests models, l’adaptació del missatge feminista a la nova generació i la coeducació a les escoles, conclouen les feministes.
