L.B.. Barcelona
La Rosanna Romaní, infermera de professió, no recorda quan va decidir que volia tenir una criatura: «Sempre havia pensat que arribaria algú, però amb gairebé 40 anys no em podia esperar més». Va optar per la via de la inseminació artificial i, finalment, gràcies a una fecundació in vitro es va quedar embarassada. Assegura que en tot el procés va tenir el suport d’amics i familiars i ara ja és la mare d’en Guillem, que té sis mesos. La Rosanna puntualitza que hauria preferit no estar sola: «Però avui en dia és difícil trobar algú amb qui compartir el teu projecte vital, i tenir un fill sola és una opció més». També s’afanya a trencar el mite que convertir-se en una família monoparental estigui reservat per a dones amb una bona situació econòmica: «És força car, el tractament, però una vegada tens el nen te’n surts com ho van fer els nostres pares.» Està satisfeta del tomb que ha fet la seva vida i no descarta adoptar un altre nen «d’aquí a un temps».
