Virginia Bolten, una lluitadora pels drets laborals femenins a finals del segle XIX, es va atrevir a arengar als obrers l’1 de maig de 1890 a Rosario, quan es va celebrar per primera vegada el Dia del Treballador, i també fundar un periòdic, el eslògan va ser: «Ni Déu, ni patró, ni marit», en temps en què les dones no tenien ni veu ni vot.
La dimensió que va aconseguir la seva tasca reivindicadora va ser portada al cinema amb un guió basat en la investigació de dos rosarinas, Nora Alicia Usenky i Mariana Fontana.
La paraula, la personalitat i la lluita d’aquesta dona que va fundar el primer periòdic d’Amèrica Llatina que va reflectir les idees anarquistes i feministes són retratades a «Ni Déu, ni patró», que es va exhibir al festival de cinema Pantalla Pinamar.
«Virgínia era filla d’un alemany que s’havia instal·lat a San Luis. Després els seus pares es van separar i va venir a Rosario. Va treballar a la Refineria Argentina de Sucre, en aquest moment l’empresa més gran del rubro a Sud-amèrica, on observava les pèssimes condicions laborals de les dones «, va explicar a Télam Usenky.
L’1 maig 1890 Rosario va celebrar el primer Dia del Treballador i Bolten arengar els obrers amb un encès discurs revolucionari.
«Ella va pujar a l’escenari vestida de negre portant la bandera de l’anarquisme i denunciant l’explotació laboral de les dones. Era una dona tan fogosa que la cridaven la ‘Luisa Michel’ «, en honor a l’heroïna de la Comuna de París, la primera revolució proletària de la història, ocorreguda en 1871, ha afegit.
A la Refineria de Sucre, Bolten observar les pesades tasques que realitzaven les seves companyes i les conseqüències que això els provocava en la seva salut: carregaven grans bosses de sucre sobre el seu cos i es descol·locaven els malucs, i al parir, moltes morien a causa d’aquestes greus lesions.
«Va considerar tan injusta aquesta situació, que va començar a agitar a tot el personal per canviar les condicions fins que finalment la van expulsar del treball», després d’això va fundar el diari «La Veu de la Dona», que tenia un eslògan fort per a l’època : «Ni Déu, ni patró, ni marit», va explicar Usenky.
El diari s’ «autogestionaba amb les col•laboracions ínfimes dels propis anarquistes», va explicar la historiadora i ha lamentat que els originals d’aquelles edicions inèdites estiguin guardats a l’Institut d’Història Social d’Amsterdam (Holanda), en lloc d’estar a l’Argentina.
Cap a 1896, Bolten va començar a ser perseguida però va seguir la seva lluita recorrent les ciutats de Buenos Aires de Sant Nicolau, Tandil i Blau, on hi havia grans comunitats d’immigrants. En 1902, va participar d’una vaga d’inquilins, després d’això el segon govern de Juliol Roca, li va aplicar la Llei de Residència i va haver radicar a Montevideo.
«Es la volien treure de sobre perquè realment era una agitadora molt forta, però ella després va reingressar en forma clandestina», va dir Usenky, que també va explicar que Bolten «tenia bastants conflictes amb els homes que promovien els seus mateixos ideals que no acceptaven aquesta presència amb discurs propi «.
Segons la investigadora, Bolten «no lluitava per l’ús dels pantalons o de la cigarreta, sinó que el que buscava era la dignificació de la dona, bàsicament en el treball».
«Virginia tenia una personalitat cridanera per l’època. A les fotografies apareix com una dona menuda, primeta, amb aparença adolescent «, va descriure.
Les investigadors que van realitzar entrevistes personals, com a una neboda néta, i seguir els seus passos a Uruguai, van explicar que «és com que la seva figura es dilueix en el temps. Morir a Uruguai en 1963, però actualment desconeixem on es troben soterrats les seves restes»
(Télam, por Hugo Lucero).
Fonts: Mujereshaciendohistoria
