1975 va ser l’Any Internacional de la Dona. Coincidint amb aquesta proclamació de l’ONU, a Catalunya l’Associació d’Amics de l’ONU crea el Departament de la Dona. I, com a rèplica als actes convocats per la Secció Femenina aquest any, el Departament celebra dues reunions.
L’èxit d’aquestes culmina amb la convocatòria l’any següent, 1976, de les primeres Jornades Catalanes de la Dona. Al llarg de tres dies, del 27 al 30 de març, se celebren vuit intenses sessions d’apassionants debats.
Per primera vegada després de quaranta anys de dictadura, es reuneixen més de quatre mil dones i un centenar d’homes – aquests últims sense veu ni vot – que desborden el paranimf de la Universitat de Barcelona.
Prenent el relleu a les sufragistes del segle passat, les dones catalanes aborden amb el mateix entusiasme i esperit reivindicatiu que les seves antecessores aquestes jornades, que marquen l’eclosió del moviment feminista a Catalunya.
Les ponències presentades en les sessions públiques eren les conclusions obtingudes en comissions obertes en diversos espais, des de centres culturals adscrits a parròquies, fins casals de barri o col.legis professionals.
Les participants tenien orígens diversos: professionals, mestresses de casa, militants de partits en la clandestinitat, estudiants, femistes o obreres. Aquesta participació diversa seria molt important per a l’èxit i la representativitat de les conclusions.
El propòsit general de les jornades era analitzar i debatre en profunditat sobre l’opressió i explotació de la dona, amb la finalitat d’oferir propostes transformadores i començar a posar-les en pràctica.
En les conclusions es reivindicava el dret a un lloc de treball, la fi de la discriminació en el mateix, el reconeixement dels drets socials per a les treballadores de la llar, la socialització del treball domèstic a través de serveis col.lectius, l’ensenyament públic obligatori, laic, gratuït, antiautoritari i no discriminatori, el dret a disposar del propi cos i l’abolició dels serveis socials que les dones havien de realitzar durant tres mesos, enquadrades en la secció femenina de la Falange.
Però més enllà de les reformes legals, la majoria de les intervencions reclamaven un canvi total i profund de la societat en les relacions entre dones i homes, transmetent un fervent desig d’autodeterminació.
L’experiència viscuda per les dones participants va constituir per a elles un esdeveniment personalment transformador. Així, les jornades van marcar una fita en la història recent de la dona a Catalunya.
